Una passada!!!
FOLK-POP
★★★★★
No hi ha dubte, poder assistir a un gran concert en una sala imponent com el Teatre de la Llotja amb tot l’aforament ple a vessar és un autèntic luxe. Si, a més, l’acústica i sonorització del local són perfectes i l’espectacle ofert, de gran nivell artístic, llavors pot concloure’s que l’esdeveniment ha cobert àmpliament les expectatives plantejades i amb els assistents més contents que un gínjol. No hi ha dubte, en l’ampli panorama actual del pop-folk dels Països Catalans, que la significació dels Antònia Font és màxima gràcies a una trajectòria musical sòlida i plena d’encerts discogràfics des del seu debut a finals del segle passat i durant tota la primera dècada d’aquest. Tot plegat, gràcies a l’incommensurable treball compositiu de Joan Miquel Oliver, guitarrista, cervell gris de la banda i ment preclara on n’hi hagi, al costat de la bonica veu i carisma del front man Pau Debon, i l’aportació instrumental eficaç i harmoniosa del teclista Jaume Manresa, de Joan Roca al baix i amb Pere Debon a la bateria. La veritat és que l’anunci el 2013 del cessament pacífic de les activitats del combo, “per iniciar noves activitats individuals”, va causar cert enrenou i decepció entre la seua àmplia legió de seguidors, que –segur– trobaríem a faltar les seues cançons, aquesta sucosa amanida temàtica barrejant essències mallorquines, ciència-ficció o cine, al costat de les seues pròpies vivències personals, tot això en una atmosfera onírica i surreal, inigualable i sense parangó en el negoci musical actual. Fins al seu retrobament recent, nou àlbum en comú, i l’actual gira de promoció que està penjant el cartell de sold out a tots els teatres, l’esperit de la banda l’ha preservat Joan Miquel Oliver, amb una prolixa aportació personal de més d’una desena d’àlbums amb les línies mestres ja conegudes. A la Llotja, el xou ofert va ser majúscul a base de grans hits de tota la trajectòria de la banda davant d’un públic entregat des del minut zero i que va gaudir de valent fins a acabar ballant desenfrenat pels passadissos i laterals de platea de la sala al so de temes com Alegria, Batiscafo Katiuskas, Viure, sense tu o Wa yeah! Una passada!!!
