Com Françoise...

POP-FOLK

★★★★★

Estic segur que si a molta gent amant de la música i habitual de concerts se li preguntés per Maria Rodés, demanant una descripció sobre la seua manera de cantar o qüestionant com són les composicions que ha fet fins ara, segur que moltes respostes serien vagues i imprecises o directament buides. Si un adjectiu pot aplicar-se-li com a persona o artista, aquest seria el d’ignota. Perquè la Maria és una compositora i cantant que treballa des de fa més de quinze anys d’una forma un pèl callada, traient el cap per la finestra de l’actualitat només de forma puntual quan ha anat publicant les entregues de la seua, d’altra banda, selecta discografia que, fins ara, compte amb vuit àlbums des que el 2010 va llançar el seu debut amb Una forma de hablar. Després vindrien, successivament, Sueño Triangular (2012), Convergència i Unió (2013) juntament amb Martí Sales i Ramón Rodríguez, Maria canta Copla (2014), Eclíptica (2018), Lilith (2020), Contigo (2021) amb La Estrella de David, i Fuimos los días (2022, l’últim fins a la data i el que va venir a presentar l’Espai Orfeó en la seua recent visita a Lleida. Un disc ME-RA-VE-LLÓS, en el qual brillen sobretot la seua maduresa com a compositora alhora que com a magnífica cantant en una demostració inqüestionable que no calen ni artificis sonors exagerats ni cap sobreproducció per aconseguir un treball majúscul i perdurable en el temps. Si alguna cosa s’ha de ressaltar en els tractaments musicals que Rodés aplica a les seues cançons són la senzillesa de formes i el bon gust en els acompanyaments, que permeten escoltar la seua veu exquisida sense cap impediment. En aquesta ocasió, la seua partenaire necessària va ser Isabelle Laudenbach, exquisida guitarrista, a la qual ja coneixem per les seues aportacions al grup Las Migas, que es va lluir no únicament en la seua comesa de suport instrumental sinó donant-li suport també en les segones veus, en un retrat musical bonic i ple de subtilitat que em va fer pensar en Françoise Hardy.. Els que hi vam anar vam gaudir de valent de cançons recents tan brillants i encantadores com Recordarte, Salgamos juntos al jardín, Soltad las armas o Te voy a querer igual, al costat d’algunes d’aquestes versions tan personals de coples del repertori clàssic espanyol dels anys 40 i 50, que va immortalitzar en aquesta superba col·lecció abans citada i que va fer seues definitivament. Sense paraules..