Senzillament sublims
JAZZ
★★★★★
George Gershwin és un dels meus compositors preferits del segle XX i l’òpera Porgy & Bess, juntament amb les seues dos aportacions més cèlebres, Un americà a París i Rapsody in Blue, de les obres diguem-ne clàssiques més excel·lents entre tot el que va arribar a compondre en la seua, d’altra banda, massa curta carrera, truncada prematurament. Però si una cosa molt important hem d’agrair al compositor de Nova York és haver sabut conjuminar una amalgama prodigiosa entre la música clàssica d’inspiració europea que tant admirava i el jazz i altres músiques populars afroamericanes inspirades del seu entorn. Va treballar bàsicament amb el seu germà Ira, com a lletrista de capçalera, i entre les seues composicions musicals lleugeres més notables figuren cançons com Swanee, Fascinating Rhythm, Embraceable You o I Got Rhythm, a més de la seua imperible Summertime, inclosa precisament en l’òpera que ara ens ocupa. Val a dir que en l’època en què es va estrenar, la dècada dels anys 30, potser per reflectir certs estereotips racials força gastats, no va aconseguir ni de bon tros l’impacte i la notorietat que sí que ha anat adquirint amb el pas del temps, sent considerada en l’actualitat part del repertori d’òpera estàndard gràcies al gran èxit obtingut després de la seua reestrena al Metropolitan Opera l’any 1985, amb Grace Bumbry i Simon Estes com a protagonistes. Acompanyats per la formidable Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Víctor Pablo Pérez, que ens va oferir com a aperitiu el Retrat de Lincoln d’Aaron Copland, per contextualitzar el que venia a continuació, el trio jazzístic compost per Marc Mezquida, David Xirgu i Marko Lohikari va dur a terme una nova lectura de la immortal partitura de Gershwin, recreant les parts vocals de l’obra en unes improvisacions instrumentals senzillament sublims. I és que no ens cansem d’admirar l’enorme talent tècnic i melòdic del pianista menorquí, encara fresc a la nostra retina el seu espectacular concert de piano només a l’Espai Orfeó de fa un parell o tres d’anys.El cas és que en aquest nou acostament al Porgy & Bess, interpretat en gran per la Simfònica del Vallès, i amb aquest contrapunt jazzer d’hipnòtica mestria i intuïció per part de Mezquida, amb la base rítmica perfecta del bateria Xirgu i el contrabaixista finès Lohikari, aquesta sessió atípica ens va permetre disfrutar en plenitud de la grandesa de Gershwin i d’una obra singular com aquesta, a la qual el temps ha posat merescudament a la seua justa altura.