Magnífic Fest (II)
MAGNÍFIC FEST
★★★★★
Amb encara més públic que en la jornada inaugural i en paral·lel a les activitats celebrades a la ciutat amb, també, bona assistència i participació de gent que van eixamplar la magnitud del festival encara més vam assistir a una segona jornada que va curullar absolutament les expectatives dels espectadors. Arribem a l’Espai Firetes amb els concerts ja iniciats i el primer que vam veure va ser el singular i divertit espectacle protagonitzat per Boye, nom de guerra musical de David Menéndez, un polifacètic artista multidisciplinari que va debutar poc abans de la pandèmia amb un EP de títol irreverent, Boye, te queremos, pero no eres nadie, produït per Arnau Vallvé dels Manel. El seu espectacle és fresc, atrevit i no exempt d’una certa barra a l’hora de presentar la seua amanida electrònica, funk i hip-hopera. Divertit d’allò més.. A continuació, vam anar a la trobada d’una altra artista no menys descarada anomenada Jimena Amarillo, una cantautora establerta al Madrid de “la llibertat” i des d’on s’autopresenta com a lesbiana, guerrera i sense complexos artístics de cap tipus. A fe del que vam veure, aquesta artista és el que sigui menys indiferent. Amb uns minimonòlegs entre tema i tema que, al marge de divertits, i molt, van donar compte de la seua intel·ligència, mordacitat i indissimulada insolència. Amb entrepà i beguda pel mig, canviem d’escenari i ens retrobem a una de les bandes barcelonines de més substància en el canvi de segle i el líder de les quals, Shuarma, es va convertir en VIP del negoci després de triomfar el grup amb Azul, produït per Enrique Bumbury, i La forma de mover tus manos, apadrinat per Phil Manzanera. Després de la dissolució del grup i una carrera dispar en solitari, en la qual el cantant va aguditzar la seua tasca humanitària, el 2013 Elefantes van tornar a ajuntar-se. Aquest recent concert de Lleida, immers a la gira dels trenta anys, ens ha tornat un grup molt ben greixat i amb un líder i cantant fent una autèntica demostració de teatralitat d’alt voltatge a l’escenari, gran sentiment emocional i entrega escènica total, revisant grans temes com Azul, Me he vuelto a equivocar, Piedad, Que yo no lo sabía, Me falta el aliento, Te quiero, etc. El cim de la nit va venir de la mà dels Vetusta Morla, el nom, potser més important del cartell d’aquesta edició del Magnífic Fest, la trajectòria dels quals des de l’aparició d’Un día en el mundo (2008) s’ha completat amb brillants aparicions discogràfiques posteriors, com Mapas (2011), La deriva (2014), Mismo lugar, distinto lugar (2017), Cable a tierra (2021) i, l’últim, d’aquest mateix any, Figurantes. Coincidint amb l’anunci de la seua ràpida retirada –momentània o no, qui sap–, els seus nombrosos seguidors locals i bastants vinguts de fora vam acudir en ramat per veure el, segurament, grup més important i influent de l’última dècada. Un espectacle imponent a nivell sonor i visual, i un bon i complet repàs de cançons, velles i noves, que van fer les delícies de tots els presents. Gran encert portar-los i ratificació del públic, que quan se li ofereix cosa bona respon en un sol crit. A repetir, sens dubte!!!
