Delícia absoluta
POP-FOLK
★★★★✩
Des que vaig descobrir Ferran Palau fa un munt de temps en un dels primers Festivals MUD, a bord del projecte Anímic, i l’he vist actuar a posteriori en actuacions i esdeveniments diversos –els més importants d’aquest país–, sempre m’ha despertat bones sensacions i el convenciment que, quan el sentia cantar i actuar, em trobava davant un músic molt singular, d’aquells que sempre t’aporten coses. En tot aquest temps, també a partir de l’inici de la seua singladura en solitari, les obres que ens ha anat deixant eren qualsevol cosa menys banals. També, perquè per a cada un dels seus projectes, concretats a l’àlbum corresponent, videoclips si n’hi hagués i les gires per promocionar qualsevol dels seus nous projectes, l’artista d’Esparreguera s’ha sabut envoltar de partenaires d’encuny i característiques igualment de gran altura i originalitat. Així que, per no ser prolix en excés en el moment de redactar la present columna i desconcertar-los amb un munt de noms, em limitaré a aconsellar-los que busquin a la xarxa la seua magnífica i molt cuidada discografia i perdin uns minuts mirant els crèdits per conèixer molts més detalls seus i de la gent vària de qui s’ha envoltat sempre. En aquesta nova ocasió que ens va venir a visitar per mostrar-nos les seues més recents cançons, això és, les de l’àlbum Plora aquí, aparegut tot just uns mesos enrere, vam veure aquest compositor, músic i cantant difícilment imitable lluint les seues millors habilitats ja conegudes i no per això menys disfrutables. Aquest tempo seu pausat però agradable; la seua bonica poètica pròpia que no cau mai en l’embafament; melodies sublims farcides d’encant.. En fi, el concert somiat amb una durada justa, el seu volum a l’altura necessària i un públic seguidor fidel, que abans de començar la vetllada ja coneixia i se sabia de memòria les cançons del repertori per entonar-les en veu baixa per no molestar. Una absoluta delícia.
