Orgull artístic
JORGE EXPLOSION
★★★✩✩
Crec que ningú no s’ofendrà ni em contradirà si afirmo que l’actuació de Jorge Muñoz Cobo, àlies Jorge Explosion, fa uns dies a La Casa de la Bomba, va estar a l’altura de la fama del fundador i líder del llegendari combo asturià de filiació sixtie Dr. Explosion. I és que fugint absolutament dels tòpics –aquest tipus és qualsevol cosa menys tòpic– la sessió es va plantejar com una espècie de happening, en el qual els que van plenar el local, van poder gaudir d’una mica de música, molt humor i provocació, estil club de la comèdia, i la presència, a títol de presentador-mestre de cerimònies, del conegut periodista televisiu, de premsa musical i ocasional DJ, Àlex Oró. Bon coneixedor de la temàtica, ens va recordar diversos exemples palmaris de per què la ciutat de Lleida i Jorge Explosion mantenen des de fa tants anys un idil·li tan especial i provocatiu. El cas és que Oró, fent gala igualment d’un humor punxant conforme en l’ambient regnant, ens va portar a la memòria fets INOBLIDABLES esdevinguts durant els concerts seminals dels Dr. Explosion a la nostra ciutat, entre d’altres, la tan comentada pluja daurada des de l’escenari de l’enyorada Sala Europa o aquell desgavell en tota regla que va tenir lloc a l’antic Cotton Club.. Petits pecats simpàtics de joventut que, amb la distància que atorga el temps, ens semblen ara mateix absolutament venials i pura anècdota recapitulable. Bé, després d’aquesta divertida introducció, el que ve a continuació serà un miniconcert del compositor, guitarrista i cantant de Gijón, que va interpretar, ell solet i a guitarra pelada, unes quantes cançons del seu acabat de recuperar primer àlbum del 1992, Vivir sin civilizar, el qual, segons ens va explicar, no es va mesclar en el seu dia a gust de la banda i que havia quedat com una espina clavada en el seu orgull artístic, un munt d’anys, fins a la seua recent remodelació i rellançament.També vam poder escoltar unes quantes peces degudes a projectes personals alternatius com Las Munjitas Del Fuzz o The Ripe, en els quals Muñoz Cobo ha donat curs al seu inconformisme i radicalitat musical durant les tres últimes dècades. Entre peça i peça, per descomptat, comentaris molt sucosos i anècdotes vitals que van delectar tots els seguidors ponentins que vam acudir a la trobada i que, com era d’esperar, vam gaudir al màxim al cap de poca estona.
