Química espiritual

JAZZ

★★★★★

El llenguatge del jazz és universal. I per a mostra un botó, aquest de la formació Soul Chemistry que acaba d’actuar en un Teatre de l’Escorxador acabat de modernitzar –Quina alegria!–. Liderats pel saxofonista de Kentucky, Vincent Herring, junts conviuen formidables músics de fins a cinc nacionalitats: des del pianista germànic Urs Hager, fins al bateria suís Joris Dudli, passant pel nostre paisà el contrabaixista Ignasi González i, la gran sopresa de la sessió, la saxofonista i flautista nipona Erena Terakubo, que va exercir de guest star. I és que les nacionalitats no tenen importància quan del que es tracta és de conjugar talent immens i així les paraules no importen, perquè el que s’imposa són la perícia i la qualitat individual de cada un per assolir el bé comú; com en aquest cas que ens ocupa, un jazz d’altíssim nivell que va entusiasmar el públic que de manera massiva vam acudir al reclam d’intèrprets de tanta substància. A aquells que, potser, s’ho van perdre i no coneguin aquests grans músics, els desafio que burxin a internet i trobin un per un els currículums de tots, i comprovin les seues respectives trajectòries. Veuran que en les seues biografies professionals s’amunteguen dotzenes de noms transcendents de la història del jazz de les últimes set dècades, amb els quals han actuat arreu del món o han participat en centenars d’enregistraments per a les millors discogràfiques del gènere d’ambdós costats de l’Atlàntic, moltes de merescudament guardonades.En l’afortunada sessió vespertina que ens va permetre veure’ls actuar junts per primera vegada, vam gaudir d’un molt agradable acostament al jazz modern, sobretot be-bop encara que ben trufat de swing, d’enèrgica sonoritat contemporània i, com indica la mateixa denominació de la banda, també molta química i espiritualitat.El millor de tot va ser descobrir i veure les evolucions de la japonesa Erena Terakubo, enorme instrumentista i compositora, en la qual es concentren diverses característiques poc freqüents en el món de jazz i que, totes juntes, la converteixen en rara avis del gènere. A saber, tocar meravellosament diversos instruments de vent; ser una escriptora de cançons d’altíssim nivell; provenir d’un país en el qual no abunden jazzers, o almenys del qual ens n’arriben pocs aquí; i, com no, ser dona ja que el jazz ha tingut, des de sempre, moltes vocalistes, tot i que força menys instrumentistes femenines. Aquesta edició estem de sort, ja que també hem gaudit d’Eri Yamamoto, una altra excepcional artista.