Elegant feeling
JAZZ
★★★★✩
Permetin-me que per començar aquesta nova columna de crítica d’aquesta edició 2024 del Festival JazzTardor ho faci fent-me ressò dels típics comentaris desinformats i malintencionats que gent que no sol acudir mai a les actuacions programades es permet, tanmateix, el luxe d’abocar, sense coneixement absolut de causa.. Diuen que el nostre esdeveniment NO té la categoria d’altres festivals jazzístics de latituds peninsulars diverses i que, per tant, la nòmina dels artistes i bandes que visiten Lleida són de tercera o quarta divisió i que, per qualitat, no podem comparar-nos amb gairebé ningú. Òbviament, ni per nombre d’artistes programats ni per pressupost no podem fer ombra, ves a saber, a Donosti, Vitòria, San Javier (Múrcia) o Barcelona, tots amb dotacions molt més superiors a la nostra. El que sí que puc afirmar si m’ho permeten –jo que n’entenc una mica– és que, malgrat tot, cada edició aconsegueix portar-nos aquí uns quants jazzmen de poder indiscutible i, això sí, més amb comptagotes, gent d’enorme presència i talent musicals com, per exemple, aquest mateix any sense anar més lluny a Paquito D’Rivera que tancarà aquest JazzTardor o l’Iván Melón Trío, que de seguida passem a comentar, que compten, en conjunt, amb uns quants premis Grammy i múltiples nominacions més. Doncs això, amb mitjans econòmics justos però enorme dedicació de l’organització i bona agenda professional i de relacions podem gaudir, malgrat tot, any rere any, amb jazz d’altíssim voltatge i molt emocionant. Bé, en el que ara ens ocupa, val a destacar la formidable sessió que el pianista Iván Lewis, anomenat Melón, ens va oferir acompanyat de dos formidables paladins a la secció rítmica, els seus paisans Yandi Martínez, contrabaix, i Lukmil Pérez, bateria, que van complementar a les mil meravelles i plens de precisió les evolucions del líder, que va lluir uns frasejos i improvisacions senzillament imponents pel seu energètic feeling i elegància tan remarcables. En el repertori vespertí, uns quants talls de Voyager i Bembé, respectivament, el seu Grammy del 2021 al millor àlbum de jazz llatí, i el seu últim long play, també nominat l’any passat en la mateixa categoria. Hora i mitja musical inoblidable, saltejada de la típica verborrea cubana, tan seductora i efectiva per ficar-se el públic a la butxaca des del minut zero. Ho van aconseguir, sens dubte!
