Redó
FOLK-ROCK
★★★★✩
Aquests últims temps, la presència entre nosaltres de la cantant, compositora i guitarrista Joana Serrat s’ha fet afortunadament molt freqüent. La de Vic, segurament la més americana de les nostres cantautores de proximitat, ha aconseguit després de sis fantàstiques entregues discogràfiques publicades des del seu debut fa ja més d’un decenni no només fer-se un lloc de privilegi entre els nostres creadors musicals més notables sinó, també, i gràcies a les seues incursions de treball i per actuar, sobretot a l’altre costat de l’Atlàntic, una magnífica projecció i presència internacional. Cantar i compondre en anglès han estat factors clau perquè l’esmentada transcendència pogués consolidar-se i no en va obres com el seu autoeditat primer treball The Relief Sessions (2012), i la resta d’àlbums posats en circulació a continuació, Dear Great Canyon (2014), Cross The Verge (2016),Hardcore From The Heart (2021) i, el més recent, Big Wave (2024), a banda del seu projecte col·laboratiu paral·lel Riders Of The Canyon, l’aixequen als primers llocs de l’escalafó català i espanyol del seu gènere, tenint-la com una figura de present molt assentat i amb un futur obert a nous assoliments i creixent maduració. La vam descobrir fa anys com una prometedora cantautora que saltava a l’arena del negoci musical, sola, guitarra en bandolera, i carregada de molt bones composicions pròpies originals, encara que plenes d’innocent inexperiència. Després d’aquests anys transcorreguts d’activitat febril, ara podem gaudir-la com un autèntic referent, coherent als seus propis principis i allunyada de modes i tendències que, d’alguna manera, l’han convertit en rara avis. En la seua més recent visita a Lleida per actuar, aprofitant el marc del cicle Curtcircuit, l’artista va venir acompanyada de banda elèctrica –els seus germans Toni Serrat, bateria, i Carla Serrat, teclats i cors; a més de Rubén Alcázar, baix i sintetitzadors, i Vidal Soler, guitarres–, dotant les seues execucions d’una roba sonora crua i envoltant, en concret els temes d’aquest recent Big Wave, que sona més agressiu que tot l’anterior, potser per la necessitat, en les seues pròpies paraules, “de comunicar un moment intern d’huracà emocional. Hi havia molt soroll en mi i necessitava que el meu treball reflectís aquell moment tan estrident”. Amb assistència excel·lent i entregadíssima de públic, magnífic so ambiental i estat de gràcia interpretatiu absolut de la Serrat quant a les seues execucions vocals i instrumentals, el concert va ser redó en tots els seus aspectes. Val a destacar la seua curta intervenció amb guitarra i veu, en uns solos, i la seua versió catalanitzada de l’I’m On Fire de Springsteen, senzillament sublim.
