Feliç fora mida

JAZZ

★★★✩✩

La Barcelona Big Blues Band és un altre dels projectes musicals en els quals treballa habitualment el contrabaixista serbi Ivan Kovacevic, en paral·lel a Los Mambo Jambo, integrant també de la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra o com a contrabaixista del trio de Bernat Font. En aquesta nombrosa formació amb més d’una dècada ja de camí recorregut, el de Belgrad exerceix, a més a més, de director i arranjador, en una demostració palmària dels seus enormes dots de líder i carismàtic organitzador creant al costat de tots els seus companys d’aventura grupal un so salvatge i energètic alhora que elegant i sofisticat. En la passada edició del JazzTardor, Kovacevic va acudir a Lleida acompanyat d’Ignasi Poch, saxo alt; Pol Prats i Nil Mujal, saxos tenors; Núria Vitó, saxo baríton; Jaume Torné i Víctor Verges, trompetes; Aram Montagud i Miguel Berenguer, trombons; Héctor Martín, guitarra; Federico Mazzanti, piano, i Martí Elías, bateria, tots i cada un d’ells reputats músics d’edat variada i amb nombroses experiències en el panorama jazzístic barceloní i català. Una altra característica d’aquest combo múltiple de vida artística enfeinada és el costum d’actuar o gravar al costat d’alguna estrella llampant com seria el cas, entre diversos més, de Mike Sánchez, Agustí Burriel, Myriam Swanson, Drew Davies, Jonathan Herrero, Spencer Evoy, Dani Nel·lo o, en aquesta ocasió que ens ocupa, el gran Ray Gelato, vell conegut de l’afició jazzística local. Així les coses i amb tanta gent pel mig, està clar que els concerts de la Barcelona Big Blues Band no solen oferir gaires sorpreses i la gent que vam acudir a gaudir-los sabíem perfectament què ens hi trobaríem, la magnitud de la seua sonoritat i de quins artificis efectistes farien gala indissimulada. I és que el seu mur de so perfectament acoblat i greixat, en aquest cas amb catorze músics sonant a tota pressió, va fer les delícies del públic, que no va parar de vibrar des dels primers compassos executats en un Cafè del Teatre de l’Escorxador que va presentar una entrada boníssima i un gran ambient.En el cas del carismàtic cantant i saxofonista britànic Ray Gelato –de nom autèntic Ray Keith Irving, però també conegut sota el pseudònim el Padrino del swing–, al marge de la seua insuperable capacitat per comunicar i per posar-se el públic a la butxaca ipso facto, es pot dir que, en el pla estilístic, és fidel hereu de la tradició del jazz dels anys quaranta i cinquanta gràcies a la seua personal interpretació vocal i als seus originals arranjaments d’estàndards d’aquest estil, amb clares referències al boogie, al rhythm and blues i al rock més clàssic i a figures seues de capçalera com Louis Armstrong o el seu estimadíssim Louis Prima. En suma, una música divertida i feliç fora mida.