Manouche a la carta
JAZZ
★★★★✩
CaixaForum Lleida és un espai cultural i d’exposicions multidisciplinari en el qual se celebren tota classe d’esdeveniments. De tant en tant, també musicals, però no com a mers concerts que un presencia i escolta, simplement, sinó perquè els programadors d’aquesta entitat aposten sempre per anar més enllà del fet musical, convertint cada cita, a més, en un acte didàctic. És a dir, per aprendre coses alhora que es gaudeix amb tota classe d’estils. Així, normalment, les actuacions s’acompanyen d’algun especialista que explica el perquè de les coses, introduint els artistes oficiants, moderant un diàleg amb ells, entre peça i peça o just al final, proposant torns de paraules animant el públic a comentar o preguntar. Com que aquesta fórmula participativa és apta per a tots els públics, en moltes ocasions, en els denominats concerts familiars, l’objectiu primordial és introduir els més petits a la música en directe, perquè vegin qui l’executa i per familiaritzar-los amb tal o tal estil, des de la clàssica al pop. Doncs bé, en aquest cicle en concret, la gent que va atapeir l’auditori va tenir l’oportunitat d’introduir-se en un subgènere jazzístic, potser dels més mal coneguts, el jazz manouche, però que gràcies al guitarrista belga d’ètnia gitana Django Reinhardt, un dels seus principals impulsors, ha aconseguit que transcendeixi creant escola, i que molts intèrprets joves segueixin la seua petja i el divulguin des d’una perspectiva de modernitat. A Catalunya i Espanya, com no, comptem amb alguns músics boníssims que s’han especialitzat en aquest tipus de jazz, com Albert Bello i Oriol Saña, que ja fa un bon grapat d’anys que estan centrats en el jazz manouche i inspirats en l’obra de Reinhardt i del seu company de batalles, el violinista francès Stéphane Grappelli, a més d’investigar el treball i l’obra de molts d’altres jazzmen catalans d’entre guerres per rescatar-los de l’oblit. El quartet que Bello i Saña han format per a aquestes finalitats es completa amb el contrabaixista Joan Motera i el joveníssim guitarrista rítmic Quim Martínez, alumne avantatjat de l’Escola de Música-Centre de les Arts de l’Hospitalet de Llobregat, on tots han confluït en diferents rols i desenvolupen la seua activitat. Presentada i moderada pel dinàmic comunicador Xavier Chavarría, la sessió es va desenvolupar de forma molt amena i distesa gaudint de valent amb aquest combo que reviu, com ja hem apuntat, l’època daurada del jazz al nostre país, influït per la sonoritat del Hot Club de France, referent ineludible que va revolucionar París i el jazz europeu durant les dècades dels 30 i 40. A destacar la sonoritat acústica del quartet, a base tan sols d’instruments de corda, que es distingeix del jazz clàssic nord-americà que es basa en un concepte més rítmic i preponderant de bateria i instruments de vent i metall, aspectes i idees que, sobretot Saña, musicòleg i professor d’història de la música, es va encarregar d’explicar-nos, la mar de bé per cert.
