Grata vetllada
JAZZ
★★★★✩
Si a casa no tenim lloc millor on anar per escoltar bona música, no li fem fàstics a altres opcions, encara que sigui una mica més lluny de Lleida, sempre que la proposta valgui la pena i molt, com ha estat el cas de la nostra més recent excursió a Binèfar aquest cap de setmana passat. I és que es tractava d’una bona oportunitat com era poder veure en acció de nou un dels nostres bateries jazzístics de capçalera. Parlem del gran Gonzalo del Val a bord d’un altre dels seus atractius i suggeridors projectes; en aquest cas en format de trio acústic acompanyat de dos també excel·lents músics com el conegut contrabaixista de Montsó, Javi Callén, i el no menys prestigiós trompetista d’ascendència francesa però establert a Barcelona des de nen, Raynald Colom. Davant d’una gran proposta artística, no ens va costar gaire, doncs, agafar el cotxe i atansar-nos a visitar els nostres veïns de la Franja per, de passada, descobrir aquest nou espai de música en directe denominat Bar Binéfar 77, que gestiona una molt animosa associació cultural recreativa homònima, que, sense ànim de lucre, s’ha obstinat a promoure concerts de petit format, però amb artistes de tant prestigi com els d’aquesta ocasió que ara passem a comentar. Amb molt bona acollida d’un públic extremament receptiu i educat, raonable bona acústica i, això sí, una il·luminació ambiental sens dubte millorable, aquest notable trio encapçalat pel músic, instrumentista i compositor de Miranda de Ebro va desgranar un repertori agradabilíssim basat en dos de les seues entregues musicals d’estudi més recents, titulades Tornaviaje (2022) i Lamentos mestizos (2024), que il·lustren a la perfecció l’encertadíssima capacitat i bellesa compositiva d’aquest creador fora de sèrie, de llarga i contrastada trajectòria. En excel·lent altura interpretativa van lluir, així mateix, Callén i Colom, els quals, quan els seus respectius torns de solista així ho van requerir, van demostrar destresa tècnica i una musicalitat i talent melòdic dignes de consideració. El xou va anar de menys a més mentre els tres músics anaven entrant en calor i els assistents, en justa correspondència, responíem amb aplaudiments creixents, proporcionals a la vàlua i entrega demostrades. En resum, una grata vetllada jazzística, en un espai sense gran presència decorativa o parafernàlia accessòria, però molt amè i agradable per al que es tractava en qüestió i el ferm convenciment que si l’entitat organitzadora continua anunciant tan bons espectacles repetirem, sens dubte, les nostres presències musicals a Binèfar.
