La vida és bella

CONTEMPORÀNIA

★★★★✩

Lleida té compositors que escriuen molt bé. Va quedar clar dijous a l’Auditori amb obres de David Esterri, Ramon Andreu, Jordi Nus i Bernat Giribet que va interpretar el Quartet Prysma. Quatre compositors de generacions diferents (Esterri i Andreu estan sobre els cinquanta i tants, Nus sobre els trenta i molts i Giribet sobre els trenta i pocs) que escriuen músiques diverses amb el denominador comú de la qualitat. Esterri treballa alhora llenguatges contemporanis i populars, i en els dos casos surt a col·lació l’artista que és. L’obra que va sonar dijous és un quartet amb un primer moviment en forma sonata que cita el Billie Jean de Michael Jackson, un segon preciós en què el violinista Joan Sancho veu Audrey Hepburn passejant per un parc de Nova York a la tardor (nosaltres també), un tercer que és un scherzo amb picades d’ullet iròniques a La sardana de les monges i un quart de caire impressionista amb ressò de música celta (per l’ús de l’escala pentatònica en mode major) i del blues (per l’ús de la mateixa escala en mode menor). A l’obra d’Esterri va seguir la d’Andreu, que arranca amb una canònica exposició de l’ària verdiana Addio del Passato i continua amb una sèrie de variacions en les quals no la reconeix ni la mare –vull dir el pare– que la va parir. El que acabo de dir és una exageració perquè l’ària segueix allà, però tot just la sents perquè l’obra vola amb un llenguatge audaç que és una capsa de sorpreses, amb canvis d’ambient, passatges amb moltes notes o amb molt poques, molts efectes harmònics i una agosarada exploració de la riquesa tímbrica del quartet amb flauta. Va ser l’obra que va agradar més, el que diu molt, i molt bo, de la música i del públic, perquè va ser el més atrevit que es va escoltar. Va seguir l’obra de Nus, un compositor establert a Los Angeles que escriu música per a imatges com la que va sonar dijous, com un paisatge de pel·lícula amb molta llum. El concert va acabar amb l’estrena d’una obra de Giribet amb aire de cançó popular. Un centenar de persones, entre les quals el flamant director de l’OJC, Xavier Pagès Corella, van assistir a aquest concert de cambra amb música contemporània i ho van celebrar amb grans aplaudiments, la qual cosa és un motiu d’orgull per als compositors, per als intèrprets i per al públic. Esterri, Andreu, Nus i Giribet són molt estimats, i amb raó. La seua música es va escoltar dijous en un ambient d’eufòria en el qual el violista Eduard Boleda va arribar a aventurar que el disc del Quartet Prysma amb aquestes obres, com que està a Spotify, servirà per fer un nou camp del Barça millor, una d’aquestes exageracions divertides que t’acostumes a permetre quan la vida és bella. Felicitats a tots.