Vudú, del bo
El número escollit com a colofó en la passada edició del Festival MUD 2025 va ser de tot el cartell plantejat, segurament, el més cridaner a nivell visual i, també, per què no?, a nivell musical. No en va i malgrat tot l’eclecticisme del plantejament a priori d’un esdeveniment com aquest que, des dels seus inicis, s’ha anunciat com a plataforma alternativa per conèixer i gaudir d’estils folklòrics molt diversos i psicodèlia alternativa, provinents dels racons més recòndits del món, poder veure i gaudir de formacions com aquesta Benin International Musical (BIM), tan diferent de gairebé tot el que habitualment se’ns ofereix, resulta un autèntic privilegi i una ocasió que no s’ha de desaprofitar sota cap concepte. Segons Viquipèdia, la República de Benín és una conseqüència artificial de l’expansió colonial francesa, que va unir els antics regnes del poble fon (Dahomey i Porto-Novo) amb nombrosos pobles de l’interior, formant la colònia de Dahomey. A aquestes alçades de la seua història, la mixtura cultural d’aquest estret país situat a l’occident africà, veí de Nigèria, Níger, Burkina Faso i Togo, és enorme donant com a resultat una gran varietat musical, rica en textures, ritmes i melodies. La formació de la BIM que ens va visitar fa uns dies i que va complir a la perfecció aquesta tasca d’acabar amb magnificència i posar el millor cloofó possible al festival, ho va fer, i amb escreix, oferint un cridaner i vistós xou musicovocal cantat en diferents llengües regionals i també en francès, idioma vehicular del país, tornant al gòspel, al rock i al rap als seus orígens vudú. Però no al vudú que el cine i la televisió occidentals ens han venut –sincretisme afroamericà i cristià de ritus pintorescos, inclosos sacrificis animals i ninots travessats amb agulles contra el mal d’ull o esperits malignes...– sinó, com els mateixos músics ens van explicar, al vudú africà ancestral, que és una filosofia pacífica basada en puresa sincera i fraternitat, que ells expressen amb la dansa i les seues cançons i, com hem dit anteriorment, a partir d’una amalgama riquíssima d’expressions folklòriques. En aquesta ocasió, els cinc integrants del BIM (de vegades es presenten en formació més estesa), vistosament abillats amb colors i estampats de fantasia, van retre un sentit homenatge a la música dels seus avantpassats, reflectint tradició i les peculiars sonoritats de les cerimònies i festes del seu país, que ens van posar a ballar a tots com autèntics possessos, amb aquest ritme propi tan alegre i contagiós, tan, tan groove.
