Fins a l’extenuació
La tarda no hauria pogut començar millor. Presentació al Parc de Bombers local del magnífic llibre Bombers de Lleida, original del doctor en Història i bomber en exercici Leonard Jové, envoltat de nombrosos companys, membres del cos, històrics i actuals, al costat de familiars i amics que vam gaudir de la vista de camions i estris professionals, mentre l’autor ens explicava les motivacions de la seua obra i la raó que això que ells fan cada dia, al marge de per protegir a la ciutadania, és, més que un ofici, una grandíssima vocació. Sense (gairebé) solució de continuïtat, vam acudir súper ambientats a la sala Cotton on es presagiava, aquesta vegada sí, una autèntica sacsejada amb els incendiaris La Ludwig Band, capaços de fer pujar a graduació altíssima la temperatura dels seus concerts, amb una proposta pop-rock de molt octanatge musical i, el que més els caracteritza, uns xous molt divertits i que mouen el públic fins a l’extenuació i la suor extrema. A tenir en compte, també, la joveníssima extracció d’edat de la majoria dels assistents que van omplir en les seues tres quartes parts la sala, la qual cosa vol dir que la seua capacitat d’aguantar i d’energia són gairebé inigualables, com ho van demostrar durant gairebé tot el concert en el qual no van desistir de ballar i acompanyar amb veu i crits les evolucions del conjunt de l’Espolla, assentat a la capital catalana, i defensors d’aquest “folk pedant” seu, hereu de Cisa o de Pau Riba i, en la lliga internacional, admiradors de Bob Dylan i Bruce Springsteen. Pel que fa al seu desenvolupament artístic, val a dir que l’espectacle no va observar alts i baixos, en absolut, desenvolupant-se com ja hem apuntat al principi a alta i bona velocitat de creuer, i amb el grup al màxim, dirigit pel seu guitarrista cantant i frontman Quim Carandell (de sorprenent semblança amb Gerry Buckley del trio America o Ray Manzarek de The Doors), exercint de perfecte director d’escena i repartint joc entre els seus cinc companys: Andreu Galofré (baix), Gabriel Bosch (guitarra), Roger Cassola (bateria), Pau Esteve (teclat) i Lluc Valverde (vents). No voldria acomiadar aquesta crònica sense destacar la notablement desinhibida participació cantant i ballant d’uns quants espectadors convidats sobre l’escenari, que van acceptar encantats i de forma espontània la interpel·lació de La Ludwig perquè s’afegissin a la festa al final del concert. Espectacular!!!
