CRÍTICADESÈRIE
El rei del barri
EL PADRINO DE HARLEM
T.O.: Godfather of Harlem.
Creadors: Paul Eckstein, John Ridley.
Temporades: 2.
Anys: 2019-2021.
País: Estats Units.
Intèrprets: Forest Whitaker, Nigél Thatch, Ilfenesh Hadera, Antoinette Crowe-Legacy, Giancarlo Esposito, Vincent D’Onofrio.
Plataforma: HBO.
Primer va ser Black Caesar el 1973, pel·lícula dirigida per Larry Cohen, que va agafar prestats retalls de la vida del gàngster Bumpy Johnson per traçar una història, Blaxploitation, pel·lícula d’acció protagonitzada per actors de color.
El seu heroi era Tommy Gibbs que, després de sortir de la presó, es converteix en l’home amb més poder de Harlem. Després, Ridley Scott, amb American Gangster, va ressuscitar Bumpy ja en els seus últims dies per centrar-se en la seua mà dreta, Frank Lucas –paper interpretat per Denzel Washington–, però han estat Paul Eckstein i John Ridley els encarregats de donar forma a un criminal amb bon cor com Ellsworth Bumpy Johnson.
a la sèrie El padrino de Harlem. Un individu que durant tres dècades, entre 1930 i 1960, va controlar els carrers d’aquella zona residual novaiorquesa, exceptuant els deu anys que va passar a la presó d’Alcatraz.
Aquesta magnífica sèrie, sòlida com un mur de formigó, arranca amb un Bumpy Johnson alliberat el 1960, havent deixat enrere els seus enfrontaments amb mafiosos com Dutch Schultz o aliances amb Lucky Luciano.
Bumpy va aixecar de nou el seu negoci d’apostes, es va ficar en el tràfic de drogues i va tenir enganxades constants amb les famílies Gigante, Costello i Bonano. Eren temps de Malcolm X, de Muhammad Ali, de la lluita pels drets civils.El padrino de Harlem no és només una sèrie de gàngsters, és una mirada a la cara B d’Amèrica, amb un personatge interpretat per un Forest Whitaker en estat de gràcia i amb un repartiment que enllustra la sèrie, entre el qual destaquen Paul Sorvino o Chazz Palminteri.
Tot per mostrar corrupció, racisme, lluita pel poder i reivindicacions en un país on només el que resisteix guanya i que va crear éssers com Bumpy Johnson, del qual encara s’acostuma a dir: “Era un bon tio? Per descomptat. Era un mal tio? Per descomptat".