SEGRE

CRÒNICA POLÍTICA

El 2017 canviarà el paisatge polític

PERIODISTA

El 2017 canviarà el paisatge polític

El 2017 canviarà el paisatge polític

Creat:

Actualitzat:

És veritat que cada principi d’any es poden llegir cròniques semblants a les hemeroteques sobre els canvis preparats per a l’entrant. Però el 2017 serà ben diferent dels anteriors. Alguna raó especial? Una no; mitja dotzena, almenys. I serioses.

A partir del dia 20 d’aquest mes, Donald Trump ja no influirà en el món des de Nova York, al pis 66 de la torre que porta el seu nom, armat amb un telèfon mòbil i disparant tuits inquietants. S’asseurà al Despatx Oval de la Casa Blanca amb els botons del poder, inclòs el militar, al seu abast. El grup de conservadors i radicals de què s’ha envoltat en el seu govern i en la cúpula militar inquieta, pel que sembla, fins i tot els Serveis Secrets, que acaben de confirmar que Rússia va decidir donar suport a l’elecció de Trump, encara que no fos finalment decisiva aquesta ajuda.

Aquest mateix any, França, Alemanya i Holanda celebraran eleccions, amb l’extrema dreta ben situada en els sondejos i candidats disposats a imitar el mandatari americà, nou ídol mundial del populisme, descarat en les seues mentides. I ningú pot garantir que a Itàlia, i qui sap si a Espanya, no es convoquin eleccions anticipades. A Catalunya sí, el més probable, amb el referèndum fent voltes al carrer i al Tribunal Constitucional. A més, els quatre partits nacionals més votats celebren congressos, ordinaris o extraordinaris. Ningú dubta que Rajoy i Rivera els superaran sense problemes, però a Podem, encara que s’elegeixi de nou Pablo Iglesias, farà mal la ferida Errejón, al qual s’intenta ara de desprestigiar a marxes forçades en xarxes socials davant la sorpresa que gairebé empata en les votacions prèvies amb les candidatures pablistes.

I en el PSOE, una loteria (per sort, la del Nen no va tocar a Ferraz, a diferència de la grossa de Nadal, que va generar una baralla penosa pel mal repartiment de participacions entre els empleats).

Loteria en l’horitzó immediat, perquè ningú s’atreveix a pronosticar si tornarà Pedro Sánchez, encara que ho tingui molt difícil. O si Susana Díaz aconseguirà el seu objectiu sense deixar gaire pell en el xoc del congrés, o si vencerà un tercer, segons el plantejament de “ni Su, ni Sa”.

De moment, a les enquestes, la previsió és de retrocés socialista, una cosa normal si no hi ha candidat i només es divisa la gestora, molt poc popular, que serveix de moment per guanyar temps i comprometre el futur de Javier Fernández a Astúries. Encara que no falten els que els agradaria que, amb la temperància exhibida fins al moment, Fernández es fes càrrec de la secretària general del PSOE.

Per si faltaven incògnites, Carles Puigdemont ens va portar com a regal de Reis més incertesa afegida al declarar que d’aquí a un any ja no serà a la Generalitat. Així que s’obre el meló successori en el partit postconvergent, del qual no aconsegueix gairebé ningú aprendre’s el nom. I amb Artur Mas boig per tornar, com saben els seus, i Carme Forcadell, la presidenta del Parlament, anunciant que no serà candidata de nou.

De manera que l’any pot acabar amb un paisatge humà ben diferent en l’àmbit polític, esborrada la presència de Barack Obama, de François Hollande, de Carles Puigdemont, de Carme Forcadell, de Javier Fernández, qui sap si de Pedro Sánchez i, fins i tot, d’Íñigo Errejón.

Sumin-li a això les sorpreses que la política ofereix a gran velocitat en aquests temps i ens podrem imaginar el canvi de personal protagonista dels telenotícies.

L’any 2017, a Espanya, ha de servir per recuperar en bona manera el temps i les oportunitats que es van malgastar el 16. Contractes de l’Estat que es van paralitzar, fons europeus al límit de la pèrdua perquè ningú no els reclamava adequadament des d’aquí, convenis internacionals per firmar, ja que no podia fer-ho un govern en funcions i també inversions privades que es resistien a arribar per culpa de la incertesa política. Ha estat un any perdut i n’arriba un altre que a Espanya i al món protagonitzaran d’altres, fins i tot els que encara no coneixem.

Atents, per començar, al vicepresident de Trump. Segueixin aquesta pista.

El 2017 canviarà el paisatge polític

El 2017 canviarà el paisatge polític

tracking