Atents a no perdre la recuperació

En una setmana agitada perquè Montoro criticava la gran empresa per no pagar més impostos i el President del Cercle d’Empresaris, Vega Seoane, deia que “per la inseguretat jurídica els empresaris fugen de Catalunya com de la pesta”, el president de Cepyme, Antonio Garamendi, vicepresident també de CEOE, va posar ordre dialèctic a les files empresarials. D’agrair la seua sensatesa i realisme.

En una entrevista pública, convidat a l’escola de negocis NEXT IBS, a Madrid, Garamendi va advertir que “si les coses no segueixen per bon camí, correm el risc de frenar aquesta recuperació de l’economia. Compte. Si fem les coses bé, serà un altre any bo encara que potser no tan bo com el 2016”. Era un dia amb la novetat positiva de l’EPA però amb els vells problemes que fuetegen l’empresariat: l’energia costa a Espanya un trenta per cent més que en altres països europeus –“aquí es fa política amb la factura de la llum perquè es carreguen impostos que no li corresponen”– a més de la nova pujada de les cotitzacions socials, cosa que dificulta la creació d’ocupació.

Garamendi, que no va ser president de la patronal CEOE per només trenta-tres vots, malgrat que Rosell tenia l’aparell de la institució a favor seu, defensa la imatge moderna dels empresaris en una organització en la qual encara és possible trobar-se en alguns despatxos amb el fantasma de Ferrer Salat, l’home que va acorralar Adolfo Suárez.

Declaracions com les de Vega de Seoane no ajuden a restituir la bona imatge empresarial, com es pretén. Va respondre a aquestes paraules precisant que “la deriva del debat polític a Catalunya no té sentit; s’està fent política molt poc responsable. Catalunya és una part essencial d’Espanya, una potència de joc espectacular i no es mereix el que li està passant”.

En aquesta setmana d’incontinència verbal, ha brillat l’exjutge Santiago Vidal que, des d’Esquerra Republicana, han forçat a renunciar a la seua acta de senador. A més, arrossega una sentència que l’inhabilita per tres anys als jutjats per redactar el projecte de Constitució de la futura República catalana.

Vidal ha recorregut Catalunya impartint conferències farcides de revelacions escandaloses amb la intenció, segons una font pròxima, d’insuflar ànim als independentistes.

El problema és que les seues confidències al·ludien a vulneracions de la llei i dels drets dels catalans des de la Generalitat mateixa amb possibles responsabilitats dels seus màxims responsables, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

El Fiscal General de l’Estat ha ordenat investigar la veracitat d’aquestes revelacions que suposadament van vulnerar la llei de protecció de dades de les persones i empreses, la seua fiscalitat i altres aspectes privats. L’exjutge admetia en públic que “el que es feia no era del tot legal, però justificat pel bon fi de la independència”.

D’altra banda, prossegueix la baralla a Podem, ja bastant pujada de to, protagonitzada per Iglesias i Errejón amb danys col·laterals a Izquierda Unida, o el que en quedi després de la seua coalició, o qui sap si la seua dilució, en la formació morada.

I en el PSOE, perquè no decaigui, torna Pedro Sánchez. Ja estan en campanya

Sánchez

i Patxi López però falta per oficialitzar la candidatura de la que es creu guanyadora, Susana Díaz.

En favor de Susana ja s’han pronunciat Rubalcaba i gairebé tots els històrics del partit. L’únic problema és que, a petició en el seu dia del candidat Eduardo Madina, que va perdre les primàries davant Sánchez, “un militant val un vot” i sense els filtres dels delegats, la victòria de Susana, o de qui al final guanyi, pot estar molt deslluïda, transmetent una imatge de divisió en el partit.

De moment, la campanya va a la inversa: Susana recorre Castella i Sánchez es presenta a Sevilla amb Patxi López de mig volant basculant entre la defensa “pedrista” i la davantera “susanista”. Pot resultar interessant però no ens enganyem: Patxi López no és Iniesta. Temps.