La Generalitat confia en un error de Madrid

Murga garantida per a aquest imminent estiu que s’intueix esgotador: a Catalunya, a Europa i al món. La convocatòria del referèndum unilateral per a l’1 d’octubre a Catalunya anuncia forcejaments i declaracions sense treva entre independentistes, altres independentistes que no veuen clara la fugida endavant, defensors d’una Tercera Via que s’esgargamellen demanant un diàleg que no arriba, ciutadans profundament preocupats per la deriva secessionista, exhibidors rancis de múscul estatal i funcionaris atemorits pel paper que els tocaria jugar en aquest acte sacramental, com han advertit, inquiets, els sindicats.

El referèndum que proposa la Generalitat necessitaria la col·laboració d’uns quatre mil i el Govern de Rajoy ja els ha advertit que qualsevol ordre atípica que rebin, la sol·licitin per escrit, pel que pugui passar després en els tribunals.

En aquest quadre escènic tan delicat tindrà més valor l’error aliè que l’encert propi. Puigdemont ja ha explicat als seus que compte amb anar a la presó, cosa que li garantiria, se suposa, passar a la història. Oriol Junqueras ens va comentar personalment aquesta possibilitat per a ell mateix el passat 8 de maig quan gravàvem la seua entrevista per al documental de Canal Historia sobre 40 anys de democràcia. “Una cosa forta farem aviat i Madrid haurà de respondre”, va etzibar.

Són paraules majors perquè la teoria de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, adverteix: “Cada vegada que l’independentisme català s’estanca, Madrid sempre ajuda.” Cert. Hi ha molt matusser als comandaments. I molt pobre d’esperit que no veu més enllà de la lletra de la llei, o de l’emoció descontrolada, en un sentit o un altre. En contra del que sembla, hi ha estancament.

Ciutadans demana eleccions ja a Catalunya perquè creu que pot arribar un govern postprocés, no independentista, aixecat per una majoria farta d’una cursa cap a no se sap on. Albert Rivera confia que la seua candidata, Inés Arrimadas, en alça en consideració popular, pot disputar la presidència de la Generalitat a Junqueras, comptant després amb altres partits, s’entén. Junqueras vol tranquil·litzar assegurant que no està prevista l’expulsió de la Unió Europea de ningú que hi estigui dins i se senti europeista, una cosa que rebat Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu i tan català, almenys, com ell. I afegeix: “Fragmentar és debilitar.”

L’escenificació de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum, només verbal de moment, perquè quan es firmi serà denunciat judicialment, és de gran interès. Hi ha en la fotografia rostres emocionats, rostres preocupats i rostres incòmodes. La divisió d’opinions arriba fins i tot al mateix govern de Puigdemont.

Els esdeveniments a Europa no afavoreixen la tesi de Junqueras: la Unió, davant del Brexit i davant dels nous reptes de Trump, ha fet pinya i no està per a batalles particulars a casa dels seus socis. I avui, com defensa María Rojo Izquierdo, que va ser la primera secretària d’Estat d’Autonomies, “Espanya està compartint el nucli dur europeu, debilitat per la pròxima sortida del Regne Unit.”

Sortida incerta, perquè aquesta setmana Theresa May, la primera ministra, va convocar a les urnes per reforçar-se i en va sortir debilitada. Excel·lent alumna de David Cameron i d’Artur Mas, experts a tirar electoralment enrere, pot portar el Regne Unit a un Brexit descontrolat. Mal assumpte i mal antecedent.

I per acabar-ho d’adobar, Trump contradient el seu ministre d’Exteriors pel conflicte amb Qatar, litigant amb l’excap de l’FBI i a punt per enviar qualsevol tuit de matinada que alarmi, encara més, el món.

L’estiu ve carregat de desafiaments, ja ho veuen. L’esperança d’alguns actors en conflicte és, sobretot, que un error aliè acudeixi a socórrer-lo, tant a Catalunya com a l’escenari europeu. Més tacte des de Madrid i menys menyspreu seria molt recomanable perquè la partida va forta.