Conflicte català: embafament i esperança

En un bar de Sevilla, en plena crisi econòmica, es llegia en una pissarra: “Prohibit parlar de la cosa. Aneu al bar del costat.” El propietari ho explicava així: “És que un s’atipa que la gent es passi tot el dia amb allò que si la cosa està molt malament, que si la cosa va a pitjor... Aquí s’hi ve per relaxar-se, no per plorar.” La cosa tediosa avui és Catalunya.

Luis, enginyer, ha bloquejat diversos amics a Facebook perquè, quan es lleva, ja té diversos vídeos i cartells monotemàtics sobre la cosa. El company de cel·la de Jordi Sànchez, president de l’ANC, va demanar canviar-se perquè no aguantava la matraca independentista. Hi ha famílies que es veuen menys i temen el sopar de Nadal perquè estan partides per la meitat. Tot plegat és esgotador.

La cosa continua estant allà, tal com demostra la manifestació de dissabte, però va frenant l’escalada, potser per decepció: van assegurar que bancs i empreses no se n’anirien i hi ha empleats de les entitats fugides que no dormen perquè temen el trasllat a altres ciutats; van vendre que Europa els estava esperant per donar suport a la independència i només es confirma que Rússia es va bolcar a ajudar la secessió amb un exèrcit de cibernautes i robots, a partir de webs veneçolans; van exhibir que Julian Assange treballava incansablement per donar suport per Twitter a la República i s’ha localitzat ja la factura per la qual cobrava els seus serveis de la Generalitat, via agència. Mentrestant, l’expresident Mas continua implorant que tots els que van anar a votar en el seu referèndum del 9-N aportin dos o tres euros per pagar els gairebé sis milions que se li exigeixen per malversació de cabals públics. I Puigdemont, a Bèlgica, ficant-se fins i tot amb la Unió Europea. Patètic, tot plegat. I és irritant que ara el diputat Joan Tardà admeti que “no hi havia base social per proclamar la República”, o que el creador del programa Polònia declari que “anaven de farol”.

Per aquesta broma macabra s’ha disparat a Catalunya, des del setembre, el consum de tranquil·litzants i les consultes psicològiques; per aquesta gràcia, Barcelona està a punt de perdre l’Agència Europea del Medicament que surt de Londres pel Brexit (mil llocs de treball i quaranta mil visites anuals). Sumin a això la caiguda del comerç en un 30 per cent, més el creixement de l’atur a l’hostaleria per la disminució del turisme. Per rematar-ho, dimecres es va convocar una vaga general. De vaga, n’hi va haver poca, però d’embussos a carreteres i trens, tot el dia. Crispació ciutadana màxima. Intervenció policial mínima. El cap del sindicat convocant és Carles Sastre, condemnat per participar en l’assassinat de l’empresari Bultó, l’exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i la seua esposa. El van entrevistar en el seu dia a TV3 amb honors. El dany a la marca Barcelona és màxim.

Però l’independentisme encara té esperança: el nacionalisme espanyol més ranci hi ajuda. Apuntin autogols: la intervenció policial de l’1 d’octubre o la rigidesa de la jutge Carmen Lamela, contrastant amb l’habilitat del magistrat Pablo Llarena. Perquè s’obri espai a la conciliació, han de cessar els brots de l’autoritarisme mesetario que l’independentisme ha fet aflorar: columnistes provant de ridiculitzar Carme Forcadell amb titulars a la portada sobre si “va renegar del procés”; periodistes d’esports que s’obliden del futbol i que, en el telenotícies d’una cadena nacional, mostren ultres cremant banderes del Barça; piquets violents de tall feixista que pertorben manifestacions de ciutadans que exhibeixen banderes d’Espanya només per deixar constància que no només hi ha independentistes a Catalunya; declaracions com les del fiscal general de l’Estat, que s’ha aficionat a parlar per la ràdio per a incomoditat del mateix Govern; l’expresident andalús Rodríguez de la Borbolla anomenant “porcs” els independentistes... Hi ha una legió de matussers campant al seu aire que són l’última esperança de l’independentisme per revifar la flama. Res no està resolt, però una mica s’avança. Compte: cal guanyar, però no humiliar.