Campanya d’ensurts i sorpreses garantida

Impossible una campanya electoral normal a Catalunya després de tres mesos de sorpreses amb guionistes polítics i actors tan acreditats. Es queixaven d’Artur Mas i el va succeir Carles Puigdemont, que va assegurar que venia per a una estona. No només es queda, sinó que ofèn el seu partit elaborant ell solet la llista que difon per Twitter. Donald Trump fa escola. Oriol Junqueras, al qual ja es donava com a president després del 21-D, descol·loca al promoure Marta Rovira com a presidenciable d’Esquerra. En la seua primera declaració, Marta supera el seu cap, que Josep Borrell va qualificar de “mentider compulsiu” elevant el calibre de les falsedats. Junqueras només va dir que “Espanya ens roba 16.000 milions” i Borrell li va desmuntar els comptes en un llibre; va parlar de les “balances fiscals alemanyes” i Borrell va demostrar que no existien; va dir, com Mas, que bancs i empreses no marxarien de Catalunya malgrat la DUI i ja superen les dos mil cinc-centes; i que Europa rebria amb els braços oberts una Catalunya independent i, de moment, només li han donat suport els hackers russos, àvids de “desestabilitzar a la Unió Europea”, com afirma l’exprimer ministre francès Manuel Valls. Com que no quedaven més falsedats per desmuntar, arriba Marta Rovira a la suplència de Junqueras i afirma que el Govern de Madrid “va amenaçar amb una matança”, al·ludint a informacions d’alguns intermediaris en la crisi. La reacció, per sort, aquesta vegada no va tardar. Rajoy i el seu portaveu, a banda de Pedro Sánchez i Albert Rivera, van rebutjar la “mentida” i van exigir noms i proves. L’entorn del lehendakari Urkullu, que va transmetre missatges entre Barcelona i Madrid, ja ha desmentit que mai no es va parlar de tal cosa i la resta de transportistes també ho nega. Fernando Onega va escriure que hauria de tipificar-se el “delicte de mentida”, que seria de gran utilitat en aquesta crisi.

Però la crisi catalana ens ha ofert altres sorpreses. Qui huria pensat que un expresident de la Generalitat com Artur Mas acabaria implorant en els mitjans uns quants euros als dos milions de manifestants de l’11 de setembre per pagar la seua fiança? Tocarien a tres euros per manifestant. O a sis, si es van unflar les xifres. Sorpresa doble: insòlita petició i gairebé nul·la resposta.

Més impactes: ningú no hauria apostat per la malaptesa governamental d’ordenar la intervenció policial a l’1 d’octubre en el simulacre de referèndum. L’independentisme va quedar molt agraït perquè li va permetre internacionalitzar el conflicte. I per consolidar la tasca, una cosa insòlita, Puigdemont va fugir a Brussel·les. El següent capítol està per escriure però no descartin que l’expresident s’escapi d’allà (com tem fins i tot Esquerra) i aparegui en un míting, o a la seua casa de Girona, aspirant a una detenció èpica que commogui l’electorat. Per confondre encara més, es difon des de Madrid que el CNI va “temptejar” el cap del comando jihadista de Ripoll com a confident. Sense èxit.

Mentrestant, a Barcelona, l’expresidenta del Parlament Núria Gispert, ara portaveu del supremacisme català, li diu a Inés Arrimadas “que se’n torni a Cadis”, mentre que a ElNacional.Cat se la denomina “jerezana”. L’alcaldessa de Barcelona trenca amb el PSC el seu pacte de govern en el seu acostament a l’independentisme, la qual cosa deixa Pablo Iglesias més qüestionat davant del seu electorat. I en mig, l’EMA, l’Agència Europea del Medicament, la ubicació del qual es decideix ja. “Si surt de Londres pel Brexit no pot anar a Barcelona, capital de la incertesa”, argumenten Milà, Amsterdam i altres ciutats competidores. El Rei i Rajoy li donen la volta: “L’EMA a Barcelona faria Catalunya més europea i, per tant, menys independentista.” Brillant, però aquesta batalla que lliuren sense suport de l’Ajuntament i de la Generalitat amb prou feines l’expliquen. El dens catàleg de sorpreses inaudites conclourà el 21-D a la nit. Viurem un mes sense alè. I, mentrestant, sense parlar de corrupció, Gürtel, atur i retallades socials. Algú hi surt guanyant i tots perdent.