Tot Espanya pendent de la loteria catalana

Un dia abans de la rifa de la grossa de Nadal es juga la Loteria Catalana. La loteria política, no la rifa autonòmica. Tots han comprat números per presidir la Generalitat però especialment Inés Arrimadas, Oriol Junqueras i Miquel Iceta, encara que Carles Puigdemont, amb menys paperetes, cregui que el tron li correspon. Com l’anterior presidència la hi va regalar la CUP al rebutjar Artur Mas, potser entén que sempre li arribarà sobrevinguda.

El que és transcendental d’aquesta rifa electoral és que no només afecta els ciutadans de Catalunya, que poden capgirar la seua vida quotidiana tan alterada en els últims mesos, sinó que afecta de ple la política espanyola. Si es confirma que la participació pot superar excepcionalment el 84 per cent, podríem trobar Inés Arrimadas o Miquel Iceta a la Generalitat. O un govern de coalició entre tots dos amb la possibilitat de repartir els llocs de president i conseller en cap, o sigui, primer ministre. Seria un tomb històric.

Si el bloc independentista acaba guanyant en escons, encara que no en vots, difícil serà que el president no pertanyi, per primera vegada des de la República, a Esquerra Republicana. El paperot el té sobretot la candidatura de Xavier Domènech (Ada Colau i Pablo Iglesias) perquè amb molt alta probabilitat, segons anuncien les enquestes, haurà de decidir si entrega la presidència, bé votant o abstenint-se, a independentistes o a constitucionalistes.

Davant dels moviments dels últims mesos –i fins i tot dels últims dies amb el recurs contra l’aplicació de l’article 155 davant del Constitucional– és probable que el bloc independentista sigui l’afavorit. Si així fos, que s’ajusti el cinturó de seguretat Podem a la resta d’Espanya, on ja la crisi catalana ve erosionant el lideratge de Pablo Iglesias. L’altre desafiament crític que pot plantejar-se, segons com vagin els resultats, impactaria de ple en l’estabilitat del PSOE: encara que és cert que en les enquestes la candidatura d’Iceta puja, és molt difícil que superi els diputats previstos per a Inés Arrimadas.

Pedro Sánchez ja va insinuar que el PSC no donaria suport a Ciutadans. Facilitarien els socialistes un govern de majoria independentista amb l’objectiu de no votar Inés Arrimadas? En aquest supòsit no s’hauria d’esperar a les eleccions generals, com Podem, per conèixer la reacció dels votants: abans algunes organitzacions del PSOE, amb Susana Díaz al capdavant, plantejarien una greu crisi a la nova direcció. Si els diputats de Ciutadans valen perquè els socialistes governin a Andalusia o a Astúries, difícil fóra explicar que els diputats socialistes no permetin que la candidata de Ciutadans presideixi la Generalitat de Catalunya. Per tant, com es veu, en la loteria política catalana se la juguen tots: no només els candidats del 21 de desembre sinó també els seus coreligionaris a Espanya.

L’únic que està tranquil és Rajoy. Travessa el seu partit i ell mateix les pitjors setmanes en relació amb investigacions judicials sobre corrupció, i aquí tots parlant de l’última ocurrència de Puigdemont, de “viatge d’estudis” a Brussel·les, com diu Iceta. L’última, no té preu: proposar un referèndum a Catalunya sobre la permanència en la Unió Europea. Alguns dels seus més propers es van inquietar sobre la seua estabilitat per llançar semblant proposta, quan catalanisme significava europeisme.

Menys de vint dies per a la rifa catalana. Prou temps per a excarceracions, campanya, debats, numerets de Puigdemont i potser per veure el mai no vist: els ninots amb cartells del PSC, Ciutadans i Partit Popular penjats d’un pont en una autopista catalana són un missatge macabre que informa de la descomposició del front independentista que es feia anomenar la “revolució dels somriures”.

L’article d’un col·laborador de TV3 que vol llescar la papada del ministre Zoido per menjar-se-la expressa el fracàs penosament. Atents al que ve abans del dia de la loteria.