La trama política s'embolica al màxim

Ni el millor guionista embolicaria una trama política tan intensa que atrapés els espectadors amb tanta passió: peticions de presó als polítics catalans que van dissenyar el cop a l’Estat, des del dur (Advocacia de l’Estat) fins al duríssim (Fiscalia); resposta agressiva contra el president Pedro Sánchez des de l’independentisme i des de la dreta espanyola...

...ignorància generalitzada que no estem davant de la sentència definitiva perquè queda el judici oral i, en el seu inici, la petició final de la Fiscalia; debat intens dels penalistes sobre si hi va haver o no delicte de rebel·lió –la majoria s’inclina pel no–, i fins i tot dubtes sobre el de sedició, mentre els tertulians clamen com si tots fossin doctors en Dret; exhibició del pòsit ultradretà a les portades de diaris que es presentaven com a temperats, etc. No es podria demanar més a la imaginació d’un guionista, però la realitat la supera àmpliament.

El que importa és el final del següent capítol, de durada estimada de set mesos: sense Pressupostos de l’Estat, perquè Torra ja ha dit a Sánchez que no els donarà suport i Ciutadans no accepta l’oferta de negociar-los, el més previsible és que les eleccions legislatives se celebrin el 26 de maig coincidint amb municipals, europees i autonòmiques. Amb els Pressupostos de Rajoy prorrogats, Sánchez podria arribar fins al novembre però el seu partit potser estaria desactivat per excés d’eleccions. Si hi hagués abans alguna catàstrofe –cosa que no és previsible, ja que desbarrar dialècticament només produeix soroll– podria avançar-les al març si volgués. Així que tenim Sánchez fins al maig i, si se’n surt mig bé, per quatre anys més i amb més estabilitat. L’economia, ara per ara, respon.

Com a trama secundària entrellaçada i de gran interès apareix en el capítol actual la possible sortida de la política de la senyora Cospedal i l’exhumació del cadàver del general Franco del Valle de los Caídos. Posats a desenterrar morts –i un dictador no ha de tenir honors d’Estat– convé saber abans on portar-los perquè, si acaba a la catedral de l’Almudena, el Govern haurà regalat un cèntric lloc de pelegrinatge a la ultradreta.

Més interessants són els enregistraments a Cospedal i al seu marit per l’inefable comissari Villarejo, l’individu més perillós de l’última dècada, que des de la presó dispara míssils d’àudio contra tothom, el rei Joan Carles inclòs. Cert és que Cospedal veu en aquestes filtracions la mà de Soraya Sáenz de Santamaría, a qui l’exministre Margallo va anomenar “la nina diabòlica”, però això ja és una subtrama dins de la trama secundària, com en els culebrons brasilers. Noteu que La Zarzuela va decretar una treva i, amb motiu del vuitantè aniversari de la reina Sofia, a la foto apareix fins i tot la infanta Cristina amb els seus fills.

Tornant a la trama principal, la voluminosa petició de presó confirma Oriol Junqueras com a referent de l’independentisme per a dolor de Puigdemont, que des de Brussel·les inventa organismes per no caure en l’ostracisme. L’últim ha estat el Consell DE la República que quan els fidels van acudir a la seua presentació ja es deia Consell PER la República, que no és el mateix sinó bastant menys. El seu fidel Quim Torra, amb l’expresident escapat a la pantalla, el va presentar a la mateixa Generalitat, agreujant el mal reputacional a la institució. Per aquest motiu, l’autor de l’interessant llibre Salvar Cataluña ha escrit a Torra demanant-li el mateix saló oficial, ja que ara es dedica a “esdeveniments d’entitats privades”. De tots els llibres publicats sobre el que ha succeït l’últim any, aquest està vetat a les principals llibreries catalanes, i només es pot comprar a Amazon, perquè despulla al detall els mecanismes de la conspiració; els llibreters no volen embolics.

D’agrair el programa de Salvados, de Jordi Evole, reconstruint la setmana clau en la fugaç declaració d’independència. Però el que està succeint demana més episodis aclaridors.