Sánchez consolida i Rivera avança

Rectificar sentències judicials a mida d’alguns interessos econòmics és un exercici perillós per a la credibilitat de la democràcia. Amb el rebuig de la política i amb la Monarquia en part qüestionada, el Tribunal Suprem ha protagonitzat un episodi inquietant i massa gràfic sobre un aspecte de la vida ciutadana tan sentit com són els impostos sobre l’habitatge, la gran aventura econòmica de les famílies espanyoles. Al cop al prestigi judicial sentenciant que l’impost d’Actes Jurídics Documentats l’havia de pagar el comprador i no els bancs, el va seguir en hores un dríbling polític de Pedro Sánchez amb un decret llei que resolia el problema; solució per al que vingui, encara que no amb efecte retroactiu com demana Podem. La profunda divisió dels jutges del Suprem reflecteix la gravetat de la decisió. La decisió del president Pedro Sánchez acredita cintura política. Pot atribuir-se-li poca claredat en el seu projecte a mitjà termini, però no se li negarà que va contribuir a amainar la protesta popular, que prossegueix, però d’una manera més residual.

La tremenda setmaneta que acabem de viure en política adverteix que, malgrat tot, Pedro Sánchez consolida. Les empreses enquestadores, encara que no li estalvien crítiques per col·locar un dirigent socialista al capdavant del prestigiós Centre d’Investigacions Sociològiques, admeten que, si avui hi hagués eleccions, Pedro Sánchez passaria dels cent diputats. Insuficient per governar, cert, però prova que la tendència a l’alça es consolida.

Només va faltar la detenció d’un simpatitzant ultradretà que llançava bravates a Internet sobre la seva idea d’assassinar el president del Govern espanyol. Semblava més un guillat que pel que sembla volia impressionar una dona –una dirigent de VOX– que un terrorista organitzat. Però de guillats exaltats amb setze armes de foc a casa, com és el cas, ha de cuidar-se Pedro Sánchez i també la ciutadania, que rep diàriament notícies de matances indiscriminades absurdes. El clima de crispació que promouen alguns dirigents polítics, amb entusiasme d’alguns mitjans, pot portar un seriós disgust.

Però les enquestes, a més de la consolidació del PSOE de Sánchez, anuncien l’ascens d’Albert Rivera. Les candidatures de Ciutadans a Andalusia avançaran significativament, encara que es dubta que superin el PP de Pablo Casado. L’èxit del míting d’Inés Arrimadas a Màlaga, i allà on vagi, ho anuncia. L’aliança de Ciutadans amb el partit d’Enmanuel Macron per a les europees el prestigia.

Així les coses, a la campanya andalusa destaquen més les atzagaiades que les propostes polítiques. Errors com el de les joventuts del PP que anomenen “rata” en un cartell l’actual presidenta socialista, la qual cosa ha merescut una reconvenció del mateix candidat popular. Proposta sorprenent com la de Pablo Casado demanant que la Sisena Flota nord-americana al Mediterrani s’instal·li en la base andalusa de Rota, cosa que no sembla entusiasmar a ningú.

Susana Díaz, malgrat la malversació de fons públics d’alguns del seu partit, revalidarà la presidència, amb un lleuger retrocés, encara que formar Govern s’eternitzi. No s’oblidi que es vota el dos de desembre i que el 26 de maig hi ha eleccions municipals. Donar suport al PSOE amb aquest calendari és difícil, per la qual cosa no es descarta –atents– la repetició de comicis en dos mesos si hi ha bloqueig, com marca l’Estatut andalús.

Però no podia faltar en aquest entramat de notícies judicials i polítiques impactants, l’enèsima entrega de les escoltes de l’inefable comissari Villarejo, aquesta vegada forçant la liquidació per demolició de l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Pablo Casado va respectar els seus temps amb comprensió i sembla que Mariano Rajoy es va molestar molt perquè no sabia dels encàrrecs professionals del seu llavors número dos al policia corrupte; però Cospedal marxa. Paradoxalment, el seu descobridor i enemic Javier Arenas continua flotant. Un polític de suro i amb molta corretja.