El PP lluita per tapar la fuga a Vox

“El Partit Popular té una intensa fuga de vot cap a Vox que no aconsegueix tapar”, ens deia Albert Rivera dimarts passat. L’enquesta del CIS va venir a dir el mateix al cap de dos dies. Encara que el centre investigador no passi pel seu millor moment, els números són rotunds: el Partit Popular retrocedeix 6 punts; Vox, 6,5 punts. No tots els vots de Vox procedeixen del PP, cert, ja que hi ha transferència, tot i que menor, des de Ciutadans i, fins i tot, des de l’esquerra: una anàlisi de Sigma 2 sobre el vot andalús va concloure que el 15 per cent de vot li va arribar des de PSOE i Podem. Però d’aquesta fuga intensa des del Partit Popular adverteixen: altres enquestes privades i ho reconeix el mateix partit quan analitza els factors pels quals creix Vox. El Senat, la cambra en la qual els populars tenen majoria absoluta, serà l’escenari d’aquesta ofensiva per avançar legislativament en els assumptes sensibles que, segons el parer del PP, impulsen el creixement electoral al si de la dreta, inclosos els toros, la caça, noves transferències al Govern basc i, per descomptat, Catalunya. Sobre aquesta qüestió, el Govern de Pedro Sánchez manté en privat que es tracta de “construir un camí raonable” entre la proposta independentista i l’entossudiment dels que reclamen limitar, si no liquidar, les autonomies. Precisament en els dies de tanta emoció del judici, se sol·licitarà als partits independentistes que votin els Pressupostos de l’Estat. Si no ho fan, hi haurà eleccions a la tardor i que “surti el sol per Antequera”, mai millor dit, ja que es tracta del centre geogràfic i polític andalús. Inquietant.

Però si el Partit Popular regna al Senat, al qual ara arriba el primer representant de la ultradreta, per via de la representació autonòmica d’Andalusia, hi ha un altre escenari en el qual Vox tindrà “majoria absoluta” per tres mesos: el judici contra els dirigents independentistes en el qual el partit de Santiago Abascal es va personar com a acusació particular. El seu número dos, l’advocat Javier Ortega Smith, que es presenta com algú que “va deixar el despatx i els clients per Espanya”, experimentarà un potent impuls mediàtic; estarà diàriament en les sessions d’un judici a què s’han convocat cinc-cents testimonis, des de Mariano Rajoy fins a Soraya Sáenz de Santamaría, passant per Montoro, Mas i Urkullu, a més de destacats dirigents policials. “Serà el judici a la democràcia espanyola”, ha advertit Oriol Junqueras des de la presó. Tres mesos de sessions que ens portaran al maig, a l’avantsala de les triples eleccions, municipals, europees i autonòmiques en 13 de les 17 autonomies. La sentència, per a l’estiu.

Així que gran expectació a Espanya i a Europa pel judici, amb l’advocat de Vox entre les previsibles estrelles, saltant a tots els mitjans. Fins a les eleccions andaluses, els pocs programes a què se’l convidava eren de TV3. Un debat amb diversos participants a favor de la independència de Catalunya i un sol oponent, el representant de Vox, era plat estrella de la cadena. “És que per a TV3, Espanya és Vox”, sentencia Albert Rivera. Aquesta és la imatge que es tracta de transmetre, la d’una Espanya intolerant.

Però per recuperar-se, el Partit Popular haurà d’enginyar-se altres estratègies amb iniciatives rellevants. Alguna cosa més ocurrent que debatre sobre la tesi doctoral de Pedro Sánchez, que ja va passar diversos controls de plagi sense resultats anormals. Que aquesta iniciativa la impulsi el partit que presideix Pablo Casado, que va suportar una polèmica sobre el suposat origen fraudulent del seu Màster i la celeritat amb què va cursar la carrera de Dret, només pot haver estat recomanada pel seu pitjor enemic. L’escalada verbal contra Sánchez centrada en el qualificatiu de covard (perquè viatja molt, com si fugís d’Espanya) l’hauran de mesurar bé. Aquesta activitat internacional és molt apreciada per les empreses espanyoles necessitades de suport institucional per internacionalitzar-se. “Per influir al món cal viatjar i ser-hi. No n’hi ha prou amb enviar un tuit”, sentencia el ministre Josep Borrell.