Clam de l'Espanya rural en eleccions

Les dos Espanyes que ara tenim no estan enfrontades, però sí contraposades: la rural i la urbana. Gairebé el 90 per cent dels habitants vivim al 20 per cent del territori i, uns quatre milions, menys de la desena part, habita la resta, molt despoblada. Aquest desequilibri és letal per a la sostenibilitat del país. Sense pobles no hi ha futur, insisteix la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural, però tampoc per a les ciutats, ni per al deteriorat medi ambient.

Aquesta Espanya rural reclama atenció urgent i prepara un crit eixordador davant de les pròximes eleccions. És un crit pacífic, no violent, com el dels Armilles Grogues a París, que va nàixer, per cert, a Nevers, a la França despoblada. Reclama atenció en els programes polítics i recorda que en aquestes províncies es juguen gairebé cent diputats. És el moment. La manifestació preparada per al diumenge 31 a Madrid serà un seriós avís.

El PSOE va revitalitzar la Comissionada del Repte Demogràfic amb Isaura Leal al capdavant i suport decidit del ministre d’Agricultura, Luis Planas. Albert Rivera llança ara una proposta fiscal perquè els habitants d’aquesta Espanya despoblada paguin menys impostos. Interessant. Rivera avança si fa propostes i retrocedeix quan se li encasqueta la dialèctica en acusacions sense sentit com la del “Govern de Sánchez, Torra i Bildu”, que els seus portaveus, tipus Toni Cantó, repeteixen en cada paràgraf. És l’època de les notícies falses, però no totes arriben per xarxes.

Mentre s’enroquen en això, Sánchez, que va deixar clar davant del seu partit una vegada més que “amb el PSOE la independència de Catalunya, mai”, es reuneix amb Macron i Angela Merkel. Volen assentar un G-3 que defensi Europa de l’assalt de la ultradreta després de les eleccions del maig. Mai abans Espanya ha tingut aquesta oportunitat, ni ha mostrat interès a tenir-la. Decidien només quatre, però el Regne Unit ja no sap on és, perquè va proposar independitzar-se i ara no troba la solució. Itàlia juga a l’antieuropeisme, en sintonia amb Banon i ara amb la Xina. Només queden al lloc de comandament Alemanya i França, que conviden Sánchez mentre aquí se’l vilipendia.

Mentrestant, la paròdia constant de Torra desacredita encara més les institucions catalanes. La meitat del seu Govern creu que ja s’ha passat de rosca, els acudits a la premsa de Barcelona el retraten com un activista i no com un polític, i el seu cap, Carles Puigdemont, està més aïllat que mai. Té el seu públic encara, alimentat per TV3 excepte a la telenovel·la, el temps i el programa de cuina, però acaba de rebre un cop del Partit Nacionalista Basc. A risc de quedar-se sense eurodiputat, el PNB trenca una coalició per a Europa de 15 anys davant de la radicalització màxima del president fugit. Si el seu projecte és bloquejar el Congrés espanyol, com proclama, amb Puigdemont millor no anar ni a Estrasburg. Fins i tot ell mateix pot quedar-ne fora. El PNB és un partit nacionalista de govern i Puigdemont i Torra són una mera empresa d’agitació amb diners públics.

Del 28-A pot sortir un país molt diferent. I pitjor. Al PP no li va bé i ha hagut d’aparèixer Aznar a demanar que es concentri el vot de la dreta. La radicalització verbal dels últims mesos només ha beneficiat Vox. Espanya, la rural i la urbana, espera propostes clares i no més desqualificacions.