Molt vot ocult i marea d'indecisos

Pronosticar resultats electorals amb encert ja és un dels exercicis més arriscats. Alt risc, no de la vida, però sí de ridícul nacional. Sospitàvem que molts entrevistats menteixen a les enquestes. I que eren vulnerables a l’impacte d’una campanya electoral, o d’un debat (no més del 20 per cent, estimàvem). Sabem ara que a Andalusia el 28 % de l’electorat va decidir el seu vot el mateix dia.

Així que és un disbarat que la campanya electoral acabi el divendres anterior al diumenge electoral. Per a què el dissabte de reflexió? Ho observen els mitjans convencionals, és a dir, premsa, ràdio i TV. Però les xarxes socials cremen aquell dissabte sense control, i fins i tot la campanya prossegueix durant la jornada electoral. Pot passar qualsevol cosa.

Té raó Narciso Michavila, excel·lent directiu demoscòpic, quan reclama que, vist això, “hauria d’autoritzar-se la publicació d’enquestes fins a l’últim moment”.

Un milió de persones haurien votat no al Brexit si haguessin sabut que el país anava al precipici. Milers d’andalusos es van abstenir i lamenten ara l’ascens de Vox; i així successivament.

Les enquestes orienten, però també desorienten l’electorat. El vot ocult és cada vegada més difícil de detectar. Sol amagar-se per temor, com els vots constitucionalistes al País Basc en vida d’ETA, i fins i tot ara a Catalunya. Però l’elector també evita significar-se quan opta per propostes radicals. A més, algunes prediccions, en comptes de mobilitzar, desmobilitzen electorats tradicionalment poc actius.

Li pot passar factura, per exemple, al Partit Socialista. L’entusiasme amb què alguns mitjans conservadors airegen la predicció que el PSOE pot treure un bon resultat, adoba la sospita que es busca un doble efecte: tensar la dreta perquè voti, encara que sol fer-ho disciplinadament, i enviar votants socialistes a la platja el diumenge electoral, convençuts que ja no fa falta el seu gra de sorra.

Així que hi ha molt vot ocult, però també marea d’indecisos. Les batzegades d’alguns dirigents tenen desconcertats molts electors. Decidiran a l’últim moment.

El 28 d’abril la sorpresa pot ser majúscula. A més, creix l’opció del “vot a desgrat”; això és, no “m’agrada aquest candidat però, si l’altre assegura que farà tal o tal aliança, no tinc més remei que assegurar-me de qui administrarà la meua decisió”.

Com no hi ha d’haver indecisos, si els càlculs electorals salten pels aires! Si Albert Rivera proposa, sense votar encara, un Govern de coalició amb un PP més aznarià que el d’Aznar. Si Pablo Casado agraeix l’oferta i el relega a futur ministre d’Exteriors, sorprenent el proposador que, segurament, pensava en ell mateix com a president o vicepresident. Si persones de referència en diversos partits de la dreta i de l’esquerra són descavalcades de les llistes, i s’assabenten per la premsa, per ser substituïts per fitxatges xocants del món taurí, de l’esportiu i fins i tot de la crònica de successos. Com no hi ha d’haver indecisos si cal pensar en Espanya però convé mirar de reüll el que va passar als Estats Units, al Brasil i pot succeir a Itàlia i a mig Europa.

I una cosa més: assumptes fins ara no contemplats truquen a la porta dels programes polítics i volen entrar en campanya, com la Revuelta de la España Vaciada. La gran manifestació a Madrid de cent plataformes de vint-i-quatre províncies, amb forta presència del món rural, adverteix que tot pot canviar en territoris, abans previsibles, en els quals es juguen gairebé noranta escons.

Per això resulta clau el debat televisat que mantindran el dia 3 d’abril destacats representants de PP, PSOE, Podem i Ciutadans organitzat per Next Educación. El diumenge 31 de març, gran manifestació; el 3 d’abril i successius (per redifusions) debat sobre la possibilitat d’un Pacte d’Estat sobre el món rural. I el 28 d’abril, a contenir la respiració. No s’ho perdin.