La por a un “forat negre” en els sondejos

L’obertura d’urnes el 28 d’abril pot ser d’infart. Amb el 40 per cent d’indecisos, que es capgirin les previsions no es descarta. I encara més amb una campanya electoral tan estranya com aquesta. I amb dos debats seguits en els últims dies. Les enquestes dibuixen un esquema clar: tres partits “donants de vot”, els que encapçalen Pablo Casado, Pablo Iglesias i Carles Puigdemont, i quatre en ascens, a saber, PSOE, Ciutadans, Esquerra Republicana i Vox, que passaria “de zero al cel”.

Qui sap. Costa creure que el 40 per cent de l’electorat no sàpiga el que votarà. Més aviat sembla que un alt nombre no ho vol manifestar per si no està ben vist, però saber-ho, segurament ja ho saben.

Així que, en comptes de parlar del vot indecís, que existeix sens dubte perquè una part de la ciutadania decideix en l’últim moment, cal donar més importància al vot ocult. Aquest vot pot existir per a tots els partits, encara que sembla detectar-se més en favor del PSOE, del PP i, molt especialment, de Vox. Del PP perquè dol la corrupció; del PSOE perquè la campanya d’assetjament ha estat tan crua contra Sánchez, amb més insults que arguments, que hi ha persones que opten per aquesta opció però sense ganes de discutir amb el seu entorn La crispació mata les converses. Però la sorpresa pot ser Vox: el gran incendi a la dreta que el bomber Aznar prova de sufocar demanant vot útil i advertint que, si guanya l’esquerra, hi pot haver una “reformulació constitucional”.

Molt celebrades al PP, o això afirmen, les intervencions de Cayetana Álvarez de Toledo en l’interessant debat de TVE, en polèmica amb María Jesús Montero i sobretot amb Irene Montero, a propòsit del feminisme i els casos de violació. Són posicions que envaeixen l’espai de Vox, com també les seues declaracions demanant-se “per què Junqueras pot fer una roda de premsa des de la presó i no poden fer-ho els presos per corrupció, o els violadors?” La provocació dialèctica té el seu públic. Podria ser que Pablo Casado elegís bé la seua candidata per Barcelona per tapar el flanc de Vox. Però podria succeir que la provocació afavoreixi el més radical.

Les enquestes cal respectar-les. Però al costat de la consulta extensiva, hi ha un sondeig intensiu en petits grups que revela que hi ha molt més Vox del que es reconeix. Als whatsapps de diplomats en màsters d’una prestigiosa escola de negocis; als comitès de direcció d’algunes empreses; en grups professionals que en el seu dia donaven suport al PP, més tard a Cs i ara viren cap a Vox, com detecta el partit d’Albert Rivera. I entre agents policials, sense dissimulació. El president d’una empresa de l’Ibex-35 exhibeix davant dels seus empleats el seu suport a Vox. Territorialment aquesta presència del partit d’Abascal, encara que sigui generalitzada, destaca a Madrid, les dos Castelles, València i Andalusia. Per alguna cosa deu ser que Vox ha decidit enviar a l’alcaldia de Madrid el seu número dos, Ortega Smith, advocat de l’acusació particular contra independentistes, encara que poc efectiu. Creuen possible que la suma de PP, Cs i Vox permeti desbancar Carmena. I que entre aquestes tres opcions, encara que Begoña Villacís porti avantatge pel seu gran treball d’oposició, confien que l’empenta de Vox els doni el primer lloc a la capital i per tant l’alcaldia. Tots els indicis detectats fan pensar que pot existir un “forat negre” a les enquestes. Pot ser que tècnicament la previsió sigui correcta però només analitzant el 60 per cent dels que responen. El vot ocult pot desfigurar les previsions. El que es mesurarà, en definitiva, és la capacitat de l’electorat per acceptar el populisme i la demagògia. Ho resumeix molt bé el Manual per a Candidats de Vox: “Si es vol protestar per la falta d’asfaltatge, cal relacionar-ho amb falta de recursos perquè van a associacions independentistes o feministes.” Una pena que en algun debat no s’hagi pogut posar Abascal davant d’altres líders. La demagògia resisteix malament les opinions documentades.