Investidura presidencial de ruleta russa

En aquest estiu que no hi ha Mundial de futbol, ni Eurocopa, ni Olimpíades, els dirigents polítics espanyols han ideat, per entretenir el personal en l’asfixiant mes de juliol, un enginyós joc anomenat “investidura presidencial de ruleta russa”. Funciona així: després d’un llarg riu cabalós de paraules, amb moltes desqualificacions i despropòsits, es convoca els 350 diputats-electors a l’hemicicle, el Rei en proposa un –el més votat– per ser elegit, o no, com a President del Govern, i la resta comença a disparar vots. Màxima incertesa i apostes durant tot el mes perquè ningú no és capaç d’assegurar si d’aquesta trobada, fixada per al 16 i 17, el candidat proposat, Pedro Sánchez, sortirà d’allà President, o bé seguirà en funcions fins a les pròximes eleccions legislatives. Serien les quartes en quatre anys. 2015, 2016, 2019 i les que es veuen venir a la tardor. De rècord Guinness; i de càstig als ciutadans i a l’economia del país.

Aquestes eleccions es convocaran inevitablement si la investidura de ruleta russa surt malament. Sánchez hi acudeix sense acords i se l’acusa d’haver-los treballat poc, a l’estil del seu antecessor, Mariano Rajoy. Iglesias arriba demanant butaques, traient pit, sense adonar-se que va perdre la tercera part dels diputats a les últimes eleccions. Per Albert Rivera va parlar a la Cadena SER amb claredat el seu home a Madrid, Ignacio Aguado: “Seria fantàstic que el PSOE s’abstingués a l’Assemblea de Madrid per no dependre de Vox.” El mateix al Congrés, o sigui, abstenció de Ciutadans, per elegir President de Govern? “Això no hi té res a veure”. Té a veure tant com que és el mateix. Si hi hagués voluntat d’aïllar la ultradreta, igual com a França o Alemanya, i de no donar-li espai polític a l’independentisme, n’hi hauria hagut prou amb l’abstenció del PSOE en algunes institucions i de Ciutadans al Congrés, per tenir un mapa polític ben diferent. En aquesta crisi, el que queda millor a la dreta és Pablo Casado. Votarà no a la investidura però ofereix la possibilitat de pactes d’Estat. Li van trucar des de Moncloa i va acudir-hi “per responsabilitat institucional”. El PP no està mort. Potser l’error principal de Rivera va ser, abans, no apreciar la ràpida consolidació de Sánchez com a president, impulsat sobretot per la seua activitat internacional. I el seu error ara és no apreciar l’assentament de Pablo Casado com a líder de l’oposició. A un grup de periodistes al Congrés, Rivera els va comentar: “Casado va acudir a Moncloa a la trucada de Sánchez i jo no, perquè exerceixo de líder de l’oposició.”

Per sort, això de “disparar vots tipus ruleta russa” és pura metàfora. Si fossin bales, algunes encertarien la diana, altres tocarien el sostre i algú en particular s’engegaria un tret al peu. Sense descartar que, donada l’animadversió i la malvolença que es professen públicament alguns líders, és molt probable que tiressin a matar. El New York Times destaca que aquesta generació de joves dirigents polítics espanyols és extremament ambiciosa i vol assolir els seus objectius tant sí com no i com més aviat millor. La seua incapacitat per assolir acords amb visió d’Estat posa en risc l’estabilitat econòmica i les inversions estrangeres, que no accepten un horitzó d’incertesa.

Si la ruleta russa de la investidura falla, anirem a noves eleccions. Uns detalls a tenir en compte: les eleccions es calcula que costen uns 300 milions d’euros i sis mesos de paràlisi, estima algú tan ben informat com José Luis Ayllón, exdirector de Gabinet de Mariano Rajoy.

La ciutadania està molesta per la inoperància política i comença a reclamar un sistema electoral diferent. A dos voltes. Si l’actual està pensat perquè pactin, i no són capaços, o no volen pactar, canviem la llei perquè la població no es quedi decebuda, amb aquesta sensació que va dibuixar magistralment El Roto. A un home que remena en un contenidor d’escombraries li demamen que què busca. Resposta: “El meu vot.” És així.