Això va malament, però pot anar encara pitjor

S’assegura que Pedro Sánchez encara confia que hi pugui haver investidura abans de la nit de Cap d’Any. És difícil saber-ho perquè amb prou feines parla amb ningú i, quan accepta comparèixer davant de la premsa, només admet dos preguntes. La volien abans de Nadal i ara es filtra que podria ser entre Cap d’Any i el dia de Reis. Ja ningú sap on som.

La impressió general és que això d’arribar a un pacte per formar govern va malament. I que pot anar pitjor. Però d’altres especulen que podria ja estar firmat. La setmana passada la Justícia europea va sentenciar que Oriol Junqueras no hauria d’haver estat privat de recollir la seua acta d’eurodiputat per estar empresonat; i Puigdemont i Comín, tampoc, encara que van sortir d’Espanya i no van poder ser jutjats. És una decisió que té conseqüències en quatre plans diferents: canvis importants per als tres polítics, a qui se’ls dóna la raó en aquest aspecte concret.

Poca o nul·la repercussió per a la seua situació judicial, segons coincideixen els experts consultats; un enrenou mediàtic a Espanya i a Europa en el qual destaca la commovedora declaració de Puigdemont exhortant “a complir les lleis”, la qual cosa resulta un sarcasme, perquè ell les va vulnerar reiteradament i es reia de les resolucions judicials; i també conseqüències en el pla polític amb un estrenyiment del marge per al pacte PSOE-Esquerra i un rellançament de Vox.

No es perdin el canvi de papers: Puigdemont, que abominava d’Europa, ara elogia la Unió amb entusiasme; i Vox apel·la a recuperar sobirania espanyola rebutjant aquestes resolucions judicials, com si s’estigués covant un Spainexit. Millor que no es convoquin noves eleccions. Enmig d’aquest vendaval de notícies i reposicionaments que van coincidir un dia, el dijous 19, va aterrar discretament a Madrid l’exprimer ministre de França i actual regidor de Barcelona, Manuel Valls, per deixar-se entrevistar en públic.

L’enregistrament, ja disponible al Canal UNED, l’emetrà al gener La 2 de TVE; públic de professors i estudiants de Ciències Polítiques; ni una pregunta sense respondre i convenciment generalitzat en l’audiència que per fi es divisava un home d’estat.

Hàbil per combinar el seu sentiment d’espanyol, català i francès, sublimat en el seu europeisme modern, Valls va dirigir missatges nítids, sol·licitats en les nostres preguntes. A Pedro Sánchez li va recomanar que “aturi el pacte amb Esquerra”; a Inés Arrimadas, que continuï en la línia de buscar una entesa entre els constitucionalistes, sense el cordó sanitari que Albert Rivera imposava al PSOE; i a Pablo Casado, com a la resta, que “no anteposi els interessos de partit, i per descomptat els personals, als del país”. Al final, un professor va demanar el micròfon per dir-li textualment: “Miri... vostè m’agrada.”

També va passar per Madrid, a la festa de la Constitució democràtica, Miquel Roca Junyent. A qui va voler escoltar-lo li va dir, com a redactor de la Carta Magna, que la Cambra té facultats per autoregular-se i que podria complementar, amb una àmplia majoria, les previsions constitucionals per investir president del Govern.

I rematava així: “Si no es posen d’acord per elegir un president, almenys que ho facin per no repetir eleccions.” Com ens aniria si escoltéssim Roca, o Valls! O on seríem, si Rivera no s’hagués escoltat només a si mateix.