Tres borrasques: 'Glòria', 'Veneçuela' i 'Torra'

Tres borrasques, i no només una, han fuetejat Espanya aquesta setmana. La que ha dominat els telenotícies, Glòria, ha devastat la costa mediterrània i part de Mallorca, deixant irreconeixible el delta de l’Ebre. Mentre això succeïa, Donald Trump, aliè al judici polític que se seguia contra ell a Washington, arremetia a Davos contra els “catastrofistes climàtics”. Els seus aliats mantenen que escomeses climatològiques violentes sempre han existit; cert, només que no tan freqüents. Això és l’inquietant. Als damnificats se’ls ha promès ajuda, però encara queden per pagar les del fenomen Dana de fa només mig any.

Però, a més, les altres borrasques podrien dir-se Veneçuela i Torra. La visita per sorpresa de Juan Guaidó a Madrid, que no ha rebut Pedro Sánchez, tot i que sí la seua ministra d’Exteriors, combinada amb l’escala a Barajas de la vicepresidenta de Nicolás Maduro, Delcy Rodríguez, que va saludar en un avió privat el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha conformat una ciclogènesi explosiva celebrada per l’oposició.

L’assumpte Guaidó és molt rellevant. Més enllà dels recels que genera, perquè “s’ha cregut el personatge i pren decisions precipitades i, pel seu compte, no sempre encertades”, en paraules d’un dirigent de l’oposició a Maduro, dos expresidents socialistes, Zapatero i Felipe González, opinen coses contraposades. Per a ZP, Sánchez va fer bé de no rebre’l; per a González, el contrari. A ZP poc crèdit li queda en matèria veneçolana perquè ningú no entén els seus viatges a Caracas i el diàleg amb el règim corrupte de Maduro. En privat afirma que “m’ho van demanar els americans”, se suposa que per tenir una via de comunicació oberta, però pocs convenç. El tema d’Ábalos és menor. L’oposició demana el seu cap però el President no el deixarà caure perquè “va fer tot el que va poder per evitar una crisi diplomàtica i ho va aconseguir”.

Per altra banda, en el sobiranisme catalanà cauen llamps i trons. El President Torra es nega a acatar la decisió del Tribunal Suprem, que comportaria deixar la seua acta de diputat, i es defensa comprometent Roger Torrent, president del Parlament, fins a portar-lo a punt de prendre decisions que podrien suposar la seua inhabilitació. Hi ha una forta tensió entre la Catalunya radicalment nacionalista i la que no vol separar-se d’Espanya, però encara és més gran entre els exconvergentes i ERC. Per aquest conflicte intern, el 26 d’octubre del 2018 Carles Puigdemont no va convocar eleccions, amb la qual cosa s’hauria pogut evitar el drama posterior. Per aquesta mateixa desconfiança i rivalitat màxima és molt difícil assolir acords a l’interior del nacionalisme. Per sort hi ha un sector de la població catalana que ha començat a sublimar tensions per la via de l’humor. Gairebé ningú no creu en la capacitat del govern de Torra per solucionar problemes, segons enquestes de la mateixa Generalitat. Això explicaria l’èxit del llibre Estábamos cansados de vivir bien del periodista Albert Solé, admirador del genial columnista Julio Camba, que qualifica el Procés de “comèdia” i de “revolució burgesa” i es riu de Torra i Puigdemont, que anomena “El Vivales”, en els seus feus cridant “a sortir de l’armari”. Ell escriu a Girona i omple salons de rialles on presenta el llibre, sigui a Olot, Banyoles, o Granollers. Humor i sàtira desactiven el relat separatista.