Una oposició només interessada en Veneçuela

Hi ha partides geoestratègiques globals que es juguen en un tauler d’escacs localitzats. Espanya acaba de ser seu d’una de molt rellevant: la suspensió a Barcelona del Mobile World Congress, la més important fira mundial de tecnologia i futurisme.

Van encertar les autoritats al no prendre elles aquesta decisió, perquè hauria reportat a Barcelona l’etiqueta de “ciutat infectada pel coronavirus” quan els dos únics casos confirmats estaven a dos illes llunyanes, Mallorca i La Gomera. Van encertar també perquè qui suspengui l’acte és diana de les milionàries demandes d’indemnització. Però mentre es debatia aquesta anul·lació, se celebrava la fira electrònica a Amsterdam i una altra a Singapur. Va paralitzar el MWC el comitè organitzador on són les principals companyies tecnològiques del món. Per això el professor Manuel Castells, ministre d’Universitats, escriu a La Vanguardia: “El temor de la dominació xinesa, del seu progrés tecnològic i de la seua emergència com a poder global condueix a una associació primitiva entre difusió de virus i globalització molt més seriosa que l’impacte real sobre la salut (...) No puc deixar de pensar que algunes d’aquestes empreses –les que no van a Barcelona, però sí a Amsterdam– estan perdent la seua competició amb Huawei i altres grans corporacions xineses que van fer del MWC la seua plataforma de llançament aquests anys.” Lliguin això amb un Donald Trump furibund contra Boris Johnson per haver permès l’entrada de tecnologia Huawei al Regne Unit i tindran motius per pensar que pot ser aquesta la veritable raó d’aquesta suspensió, que ha resultat un cop econòmic demolidor per a Barcelona.

Es jugaven aquesta partida i una altra de simultània, molt important a Europa, sobre la retallada dràstica de subvencions a l’agricultura amb un incendi en el medi rural espanyol pels baixos preus del mercat, però l’oposició només preguntava per Veneçuela en la sessió de control al Govern en el Congrés. El periodista Enric Juliana va retratar el cridaner episodi en un gràfic titular: “Espanya, capital Maracaibo.”

La sensació és que al món passen coses molt importants i que a Espanya hi ha problemes que haurien d’ocupar l’atenció del món polític –pensin només en el problemàs de la falta d’habitatges de lloguer per a joves, castigats a salaris precaris, o en el desequilibri entre ciutats i món rural, entre tants d’altres– i observin el debat polític tan pobre que hem de patir.

La polèmica pot girar entorn d’una inclinació de cap d’un col·laborador de Pedro Sanchez al saludar Quim Torra o a l’anomenar Juan Guaidó “líder de l’oposició” en comptes de “president encarregat”. Sembla que va ser un lapsus, com va aclarir després La Moncloa, però no és una incorrecció, perquè Guaidó és les dos coses alhora. Gran drama aclarit, amb rius de tinta malgastats quan tanta falta fan per demanar iniciatives governamentals en assumptes d’interès i transcendència general.

Hi ha expectació per la trobada del dilluns 17 entre Pedro Sánchez i el líder de l’oposició, Pablo Casado. Es necessiten tots dos per aprovar lleis importants.

Necessitem Govern solvent i oposició d’Estat: no una prolongació de les tertúlies mediàtiques en les quals xipollegen feliços tants polítics. A veure si uns i d’altres maduren, que hi ha molta feina a fer. És urgent.