CRÒNICA POLÍTICA
Espanya se salvarà per la seua bona gent
periodista
Aquest país nostre amb l’autoestima tan baixa –creiem que tot allò de fora és millor, fins que viatjant descobrim que no és així– se salvarà per la seua bona gent dels estralls pitjors d’aquesta crisi.
No siguem gasius en aquest reconeixement i mostrem-nos-en ogullosos. Sense cap mena de complexos. Hi ha proves de sobres.
La llista d’herois l’encapçalen els professionals sanitaris, “soldats de primera línia en aquesta tercera guerra mundial”. Hi ha també soldats professionals de la milícia i bombers que desinfecten residències d’ancians tipus “aparcadors” de persones, no sempre en condicions acceptables. Agricultors i ramaders que segueixen, per fortuna, treballant, transportistes, elaboradors d’aliments i empleats de supermercats.
Encara rai que la cadena de subministraments està garantida i que hi ha personal que s’exposa perquè no falti res d’essencial. Hi ha policies que han de bregar amb els desaprensius que violen les normes, farmacèutics, repartidors, escombriaires, taxistes, empleats de transports públics... I què dir dels treballadors dels serveis funeraris col·lapsats?
En el bosc de notícies diàries sobre l’impacte del coronavirus, n’hi ha algunes que colpegen especialment perquè disparen la imaginació més macabra. Com la que advertia de la troballa d’alguns cadàvers en residències per a la tercera edat o la utilització del Palau de Gel de Madrid com a morgue, per saturació de tanatoris i hospitals. Com es mesura això? Doncs, per exemple, perquè amics en diferents països americans, tan atents a Espanya sempre però ara més per saber què els espera, cada vegada que salta una notícia així envien un nou missatge de solidaritat.
Es tracta d’una crisi inimaginable fa només un mes, escatxigada amb notícies insòlites i impactants, que dibuixen una imatge diferent del país i de nosaltres mateixos. El mai vist per les generacions actuals. Una catàstrofe així només és possible vèncer-la amb la col·laboració de tota la bona gent. I hi ha mostres diàries d’això. Taxistes que porten sanitaris gratuïtament, cartells en l’escala d’estudiants que s’ofereixen a entretenir nens i a acompanyar ancians, creadors que publiquen els seus treballs en obert, gent a casa que elabora mascaretes amb qualsevol cosa, persones anònimes, no retratades en premsa, que protagonitzen milers de bones obres cada dia per col·laborar.
Entre les preocupacions del Govern, a més del front sanitari, el principal, hi ha el gran contingent d’empleats que es queden fora del sistema de protecció de salari. Els que se sap i els que no consten. En treballs d’economia submergida, no hi ha control. Preocupa molt perquè, en aquestes llars, la frustració general pot donar pas a la desesperació. A la Itàlia del sud, d’economia submergida i estructures mafioses, el servei secret ha advertit d’un “perill de rebel·lió” al primer ministre Conte, segons filtra Il Mattino. Atents.
Què té Espanya? “Sol, platges, alegria, seguretat i bon menjar”, es deia abans. Ara, potser la resposta alteri l’ordre de descripció dels valors. Una cosa així: “Sanitat excel·lent, de les millors del món; bona gent, per sobre de tot, i sentiment solidari.” Tot això ja ho teníem –o no seríem el país amb més trasplantaments d’òrgans, en donació de sang i en voluntaris– però no sabíem valorar-ho. Més autoestima. Merescuda.