Ajuntaments com a refugi d'unitat

Amb unareclamació popular d’unitat als dirigents polítics, sens dubte desatesa, els ajuntaments apareixen en l’horitzó com l’única institució on s’han aparcat les disputes. Hi haurà excepcions i sobreviu el debat, però reconforten episodis com el del ple de l’ajuntament de Madrid, divendres, quan Rita Maestre, portaveu de Més Madrid, va emocionar l’alcalde del PP, Martínez Almeida. “Tenim confiança plena en les seues bones intencions per treure d’aquesta crisi Madrid, així que comptin amb el nostre suport”, li va dir la número dos d’Íñigo Errejón. “És una bona notícia que avui aquest ple municipal no s’assembli al Congrés dels Diputats”, va concloure Rita Maestre. Aquí queda.

Mentre això passava a Madrid, i a tantes altres ciutats com Cartagena, on es va aprovar el pressupost només amb el vot en contra de Vox, a Barcelona, des de Manuel Valls i el PP als independentistes, feien pinya entorn d’un nou pressupost.

“En aquests temps, hi ha algunes fronteres ideològiques que es poden i s’han d’esborrar”, declarava hores abans Abel Caballero, president de la FEMP i alcalde de Vigo, al Foro Next Educación. Els ajuntaments, davant d’una situació tan difícil, acostumen a aprovar mocions per unanimitat, o només amb algun discrepant. Tres vectors té aquesta política: unitat municipal davant del desastre; contundència al reclamar que els deixin utilitzar el superàvit (gairebé 4.000 milions estalviats als ajuntaments) per ajudar veïns, petits comerços, indústria local i autònoms; i bel·ligerància contra les Comunitats Autònomes. Abel Caballero, en nom dels alcaldes d’Espanya, va ser rotund: “Els ajuntaments fem la política social i les Comunitats Autònomes es queden els recursos.”

Atents a aquest malestar creixent entre institucions pel que pugui passar després d’aquesta crisi. Encara que el president de Castella-la Manxa, García Page, recomanés a Pedro Sánchez pactar amb les autonomies el Pla de Reconstrucció, atesa la resistència dels partits d’oposició sembla que els ajuntaments seran aliats més segurs. El president activa aquesta possible aliança i dilluns es reuneix amb Abel Caballero, alcalde de Vigo votat pel 68 per cent dels seus ciutadans i president de l’FEMP.

Si existeixen Autonomies incòmodes amb l’Estat, els ajuntaments discrepen diàriament amb les seues Comunitats. Reset, titula el seu magnífic article a La Vanguardia el professor Manuel Castells, ministre d’Universitats. Una paraula de cinc lletres, d’origen informàtic, per dir que tot s’ha de recol·locar en la nostra vida. Llegeixin-lo. Aquest reajustament en l’Administració, que exigiria la modificació de lleis i el repartiment de funcions, només podria afrontar-se després d’un xoc tremend, potser com el que estem vivint.

Sigui com sigui, benvinguda sigui la unitat municipal forçada per la crisi. Que encomani el Congrés i s’assoleixin aquests “Pactes de la Moncloa 2” que es pretenen. Mirem cap a Portugal, que porta la crisi molt millor. Emocionant discurs del líder de l’oposició, Rui Rio, oferint “col·laboració d’Estat” al primer ministre, el socialista António Costas. Admirable. Un detall gens nimi: Costas va ser alcalde de Lisboa i Rui Rio, alcalde de Porto. La proximitat envers els veïns i la crua realitat sembla que és bona escola d’unitat per a les crisis. Que n’aprenguin.