Temor de més morts per fam que per virus

Hi ha frases que il·lustren, altres que inquieten i alguna que glaça la sang. De tot això n’hi va haver en la rica entrevista amb Josep Borrell, vicepresident de la Unió Europea i Alt Representant d’Afers Exteriors i Política de Seguretat. Nombrosos comunicants, d’entre més de dos mil que la van seguir a través del web nexteducacion.com, van destacar quant havien après. Borrell, catedràtic de Matemàtiques en Enginyeria Aeronàutica i doctor en Economia, explica Europa i el món amb una capacitat didàctica que tant s’enyora en política.

Algunes mostres: per destacar l’excessiva dependència de la Xina, Borrell va advertir que “a Europa no es fabrica ni un gram de paracetamol” perquè, com passa amb altres productes, “només es valora el preu i no el seu valor estratègic”. Així ens va anar. Arriba una crisi i, si fan falta tones de medicaments, de mascaretes, bates i guants, primer es proveeix el mercat local productor i els altres ens quedem improvisant defenses amb bosses d’escombraries, com els ha passat als esforçats metges i infermeres. A veure si n’aprenem.

Borrell ha encunyat el terme “guerra de narratives” entorn d’aquesta crisi. En aquesta batalla la Xina acusa els Estats Units de generar el virus i al revés; al segon capítol de la sèrie, la Xina ven que és el país que més ajuda la resta; i en el tercer defensa el seu model polític com el més eficaç de tots. El vicepresident europeu aporta algunes dades rellevants: quan va començar la infecció, la Unió Europea, sense crisi, va ajudar la Xina amb material sanitari, però no es va saber, i després Alemanya va enviar tones de mascaretes a Itàlia. La notícia no va obrir telenotícies, que sí que van destacar després que arribava ajuda de la Xina, Rússia o metges cubans. Atents a això: “Per què ara tenim reserves de petroli? Perquè hi va haver una guerra del petroli. Després d’aquesta crisi, la sanitat passa a ser qüestió de seguretat i caldrà constituir reserves estratègiques de medicaments i material sanitari.” El món serà diferent, fins i tot en les prioritats governamentals.

Després de confirmar que només el Govern espanyol ha presentat un pla seriós per a la reconstrucció d’Europa, Josep Borrell va admetre que les relacions amb els Estats Units s’estaven deteriorant des de l’arribada de Donald Trump i que no es pot esperar un nou Pla Marshall, com el que va ajudar a recuperar Europa després de la Segona Guerra Mundial.

Però ens va esgarrifar quan, en respondre una pregunta des de la FAO a Roma, va revelar que “el gerent d’aquest organisme que atén l’agricultura i l’alimentació al món em va expressar el seu temor que en aquesta crisi hi acabi havent més morts per fam que pel virus”. Demolidor. I va reclamar atenció per a Amèrica Llatina, en especial per a Haití, Amèrica Central i els països que reben l’impacte dels que fugen de la situació veneçolana. Va sorprendre quan va revelar que a Europa hi ha ajuda disponible però que el tancament d’aeroports impedeix la seua distribució a l’Àfrica i altres àrees del món.

Tranquil·litza tenir alguns personatges d’alt nivell als llocs de comandament. Escoltar-los permet compensar altres impactes decebedors. Hi ha sessions al Congrés durant aquesta crisi que millor que tinguin poca audiència televisiva. Estalviar en decepcions és bo per a la salut pública. L’ansietat també es combat amb paraules clares i intel·ligents.