“El virus està fregit”, però la gent més

“El virus està fregit, perquè el confinament ha estat eficaç. No té qui infectar. Sense vacuna, era l’única manera de combatre’l.” Això afirma un optimista i científic –per la seua condició de metge forense–, Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura. S’aconseguirà superar, si no ho espatllem amb unes quantes festes, com a Lleida, Ceuta, Totana o Conca. La imprudència d’alguns ha perjudicat els seus veïns. Atenció.

Però a més del virus, qui està fregida de veritat és la ciutadania: fregida, sobretot, pels enfrontaments polítics. Cada setmana és pitjor. El Congrés fa olor de baralla. La Comissió de Reconstrucció, que hauria de ser sagrada perquè d’allà ha de sorgir l’esperança d’una reactivació econòmica, és teatre de greus acusacions, com en les pàgines més penoses de la nostra història. El que es va anunciar com uns Pactes de la Moncloa 2 ha quedat en disputes contínues. Ni rastre de consens. Dreta i esquerra compten amb distingits combatents de dialèctica agressiva que, a més de crispar el personal i minar la seua confiança, contraprogramen l’estratègia dels seus partits, o la dels seus socis. Al PP són conscients que l’acusació de Cayetana Álvarez de Toledo a Pablo Iglesias (“Vostè és fill de terrorista, l’aristocràcia del crim polític”) perjudica Pablo Casado perquè el tapa i el desdibuixa com a alternativa de Govern. La FAES d’Aznar dóna suport a Cayetana, mentre els barons del PP es lamenten. Alberto Núñez Feijóo, que considera que el que va dir Cayetana va ser un error, afirma rotund: “Ja n’hi ha prou d’aquests espectacles parlamentaris.” Narciso

Michavila

, excel·lent investigador demoscòpic, adverteix: “El que crispa, perd.”

Cayetana va provocar pel seu compte Pablo Iglesias, que no necessita gaire ignició per disparar-se. Iglesias es va contenir en un primer moment, però es va desbocar a la Comissió de Reconstrucció –i era el pitjor escenari, com ara reconeix– acusant Vox de “desitjar un cop d’Estat”. Paraules gruixudes, massa greus, en seu parlamentària. Petició de disculpes de Patxi López per no frenar l’episodi a temps. També en aquest cas, l’estratègia governamental de presentar l’ingrés mínim vital, que evitarà la pobresa de més de dos milions de persones, va passar a un segon pla perquè Iglesias ho va tapar. Tot i que no falta algun dirigent socialista que, en privat, celebri el seu estirabot, perquè així es va deixar de parlar de la tensió a la Guàrdia Civil, una altra desafortunada acció d’aquesta setmana.

Cayetana i Iglesias tenen assegurat un bon futur professional, no només com a tertulians, sinó com a eficaços contraprogramadors televisius. Els seus caps respectius, Casado al PP i Sánchez com a president del Govern, en poden donar bones referències, perquè els pateixen. La pena és que ocupin actualment llocs tan importants.

L’assumpte de fons és que tot està bloquejat. L’estratègia de la cassolada guanya adeptes, però no condueix a enlloc perquè en tres anys no hi haurà eleccions; ni hi ha prou diputats per a una moció de censura. Pot passar de tot en aquest temps, fins i tot que Podem i el PSOE trenquin; o que Esquerra Republicana, obsessionada per seguir Puigdemont i Torra, retiri definitivament el seu suport a la governabilitat. Tot és possible, tret que Pedro Sánchez es rendeixi. Això és fix a la quiniela.