La derrota de Calviño, mala notícia a Espanya i a Europa

La no-elecció de la solvent vicepresidenta Nadia Calviño per presidir l’Eurogrup és mala notícia per a Espanya i per a Europa. I dibuixa la inquietud que l’esperada ajuda europea per a la reconstrucció arribi als països del sud massa condicionada, en contra del que es pretén.

El que ha passat a Europa en aquesta votació és reconèixer que els països que concentren el 80 per cent de la població i de la riquesa –Alemanya, França, Itàlia, Espanya i alguns aliats com Portugal– han perdut davant dels que representen el 20 per cent. És un sistema electoral d’un vot per país, sense matisos, i aquí Malta, amb una població menor que Saragossa, o Luxemburg, amb tants habitants com València ciutat, influeixen el mateix que els països més forts.

Ha perdut un gran, Espanya, avalat pels grans, davant d’un petit, Irlanda, amb ajuda dels petits, que són més. Cert és que alguns corresponsals a Brussel·les destaquen que, a més, el candidat irlandès va repartir simpaties i va cuidar més personalment els electors.

Per a Apolonio Ruíz Ligero, que va ser durant 15 anys Vicepresident del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, “aquests països poden transformar un pla generós de reconstrucció, com es pretén, en un pla molt condicionat que recordi el dels homes de negre, de l’austeritat màxima, després de la crisi del 2008”.

El sistema més just en aquesta institució –l’Eurogrup és la reunió de ministres d’Economia dels dinou països amb moneda comuna– seria una doble votació: una majoria del PIB per protegir els grans i, alhora, una majoria de països, per a així emparar els petits, estima Ruíz Ligero.

A Brussel·les estimen que s’ha votat en clau de partits europeus: els populars han guanyat els socialistes resultant decisiu haver tingut capacitat de teixir una aliança eficaç amb els liberals. En aquests blocs ideològics només Alemanya s’ha desmarcat, per donar suport a Espanya, però potser això reflecteixi una idea estesa: que la cancellera Angela Merkel, ja de sortida, cada vegada mani menys al PP europeu.

L’eurodiputat espanyol Domènec Ruíz Devesa desdramatitza una mica el que ha succeït al recordar que “a l’Eurogrup, on es vota en clau geogràfica amb majoria de països petits, tradicionalment han guanyat els candidats de Portugal, o Luxemburg, i mai els grans”.

Hauria estat excel·lent situar Nadia Calviño a la presidència de l’Eurogrup però Espanya ja té amb Josep Borrell a la vicepresidència de la UE i Luis de Guindos a la vicepresidència del Banc Central Europeu una posició que mai no va ocupar en les dos dècades anteriors.

Al seu torn, a Espanya creix la preocupació pels rebrots del coronavirus, impacta el procés judicial que podria afrontar el rei emèrit, Don Joan Carles, i assistim a les maniobres circenses de distracció que hàbilment programa Pablo Iglesias.

Qüestionat pel cas Dina, després de l’estranya maniobra de conservar durant mesos la targeta robada del mòbil a una advocada col·laboradora, Iglesias i el seu escuder Echenique disparen ràfegues contra els periodistes i encenen focs verbals de distracció. Per exemple, Iglesias es nega a desvincular el rei Felip de la suposada conducta punible del seu pare. Maniobres que recorden tàctiques populistes del catedràtic Donald Trump, escriu Teodoro León Gross.