Setmanes decisives per endevinar el futur

Algunes dades fonamentals que es coneixeran d’aquí a poques setmanes permetran fer-se una idea de com seran els propers anys de la nostra vida. Poden passar coses impensables, com ens va sorprendre la pandèmia, però diversos compromisos ja fixats en el calendari marcaran profundament l’esdevenidor.

El primer s’aclarirà el 3 de novembre. Seguirà Donald Trump a la Casa Blanca per a un segon mandat? Si guanya, cordin-se els cinturons de seguretat per al vertigen de la festa final. Si perd, caldrà reparar els desperfectes, especialment la convivència ciutadana als Estats Units, el dany a Nacions Unides, a l’Organització Mundial de la Salut, a l’OTAN, i a les deteriorades relacions comercials i polítiques amb la Xina. Si no segueix Trump, Bolsonaro al Brasil, Boris Johnson al Regne (des)Unit i tants altres, deixaran de sentir el vent de cua que els impulsa.

La segona dada és en mans dels científics en la seua carrera per una vacuna eficaç contra el coronavirus que pugui aclarir l’horitzó. El mateix anunci de la seua disponibilitat, sempre que sigui tècnicament documentat i no “a la russa” (com la declaració de Putin assegurant que ja tenen vacuna i que la va provar la seua filla), causarà efectes terapèutics sobre l’estat d’ànim de la ciutadania del món.

La tercera dada, vinculada a l’anterior, és comprovar la capacitat de l’economia global per aixecar-se d’un cop tan dur com el que estem patint. Hi ha sectors d’activitat que no s’han aturat, però altres, com el turisme, l’hostaleria, el de l’automòbil i l’aviació han estat durament afectats. Per sort, la cadena alimentària no s’ha interromput en els països desenvolupats; però ja va advertir el responsable de la FAO que, si es prolongava, aquesta pandèmia provocariaà més morts per gana que per malaltia en països amb forta economia informal.

A aquestes dades globals cal sumar les incògnites pròpies de cada país. I a Espanya, també d’aquí a poques setmanes, aclarirem dos dubtes clau: si som capaços de contenir aquesta segona onada de contagis i si es pactarà un Pressupost de l’Estat que permeti certa estabilitat política, en comptes de continuar prorrogant l’últim de Rajoy, del maig del 2018.

Per xocant que resulti, sembla més probable algun acord polític entre un personal programat per a la confrontació, que sembla viure d’esquena a la realitat del país, que no pas controlar la pandèmia en algunes zones, especialment a grans ciutats com Madrid i Barcelona.

Espanya es va despoblar per concentrar-se excessivament en capitals que, a més, són focus d’atracció per a la immigració. Precisament en aquestes grans àrees, dos governs autonòmics de dreta –tant el d’Esperanza Aguirre com el dels independentistes– van debilitar greument el sector públic de la sanitat. D’aquella pluja de retallades i privatitzacions vénen els llots de les deficiències actuals que patim.

Navegar, o naufragar, en l’enfangada política actual, determinarà també l’assentament, o el fracàs, de lideratges arreu del món. Angela Merkel, Giuseppe Conte, Ursula von der Leyen i d’altres estan en aquesta llista positiva en la qual pugnen per entrar Macron, Sánchez i el portuguès Costas. El futur serà més digital i d’economia verda, diu la Unió Europea. Però abans cal controlar la pandèmia, o serà analògic i molt fosc.