El món sencer va a les eleccions el dimarts 3-N

Manuel Vázquez Montalbán, admirat mestre periodístic, així ho va sentenciar: “En les eleccions dels Estats Units hauríem de votar tots els ciutadans del món, perquè tots ens la juguem.” I en aquesta ocasió, dimarts vinent, més que mai. De la continuïtat o no de Donald Trump a la Casa Blanca depèn que s’aprofundeixi la bretxa amb la Unió Europea; que es contingui o empitjori la guerra comercial amb la Xina, de gran impacte en les economies llatinoamericanes; que es revitalitzin, o al contrari es debilitin més encara, organitzacions globals que són vitals per combatre la pandèmia i la gana, com l’Organització Mundial de la Salut i la FAO, i tants fronts oberts més, com el risc d’un enfrontament civil de gran transcendència als Estats Units. Mai no s’havia disparat com ara la venda d’armes curtes. Com ha advertit l’historiador Timothy Snyder, “existeix el risc que Trump perdi i intenti seguir en el poder”. “Trump impulsa una mena d’Internacional Il·liberal”, afirma Javier Solana, exministre espanyol i exsecretari general de l’OTAN. Té seguidors ja en el poder, com el primer ministre britànic Boris Johnson, que culmina la sortida del Regne Unit de la Unió Europea; el brasiler Jair Bolsonaro, que empara la desforestació accelerada de l’Amazònia, i fins i tot l’exguerriller Daniel Ortega a Nicaragua, artífex amb la seua dona d’un poder despòtic detestable. En diversos països, diferents líders polítics se senten partícips d’aquesta Internacional Il·liberal trumpiana i pugnen per arribar al poder aliats amb el creixent deteriorament de les condicions de vida i desesperança que genera la pandèmia de la Covid i les seues conseqüències econòmiques i socials, com Salvini a Itàlia o Santiago Abascal a Espanya. En la fracassada moció de censura contra el president Pedro Sánchez, Abascal va intentar desacreditar la Unió Europea i dibuixar l’esquema d’una Espanya satèl·lit dels Estats Units liderant els països de la Hispanitat. El centredreta espanyol, amb el dirigent popular Pablo Casado al capdavant, va rebutjar de ple aquest projecte i va reafirmar el seu europeisme.

Però la ultradreta d’Abascal continua creixent en militància. Segons estimacions policials, els recents disturbis violents a Barcelona, Burgos i Sevilla contra les mesures anti-Covid del Govern espanyol, tenen connexió amb la ultradreta; com les manifestacions a Milà, Roma, Nàpols i altres capitals europees. El descrèdit de les institucions abonat pel mal govern, que desorienta els ciutadans amb mesures canviants i un rumb erràtic davant del terrible desafiament sanitari, és un brou de cultiu eficaç per a l’ascens de negacionistes i ultradretans a tots els països. En el cas dels Estats Units, aquests corrents desemboquen en el suport a Trump sense que ni tan sols una majoria de vot demòcrata en garanteixi la contenció. Es pot guanyar fins per gairebé tres milions de vots, com li va succeir Hillary Clinton, i perdre la presidència per delegats estatals. I, mentrestant, “la Casa Blanca admet que no pot contenir la pandèmia”, que s’ha cobrat més de 200.000 morts perquè va començar a combatre-la tard. Ho afirmava al Foro Next Educación la doctora Carmen Montón, actual ambaixadora d’Espanya a l’Organització d’Estats Americans i l’OPS.

El dimarts 3, dia decisiu.