Sánchez aconsegueix una “estabilitat inestable”

Té el seu mèrit. Portem gairebé un any d’anuncis catastrofistes de la dreta més excitada –la política i la mediàtica– anunciant la implosió del Govern Sánchez-Iglesias i la dissolució de la majoria de la investidura, i resulta que s’aproven els PGE (Pressupostos Generals de l’Estat) amb més vots encara: 188 en comptes de 176. Depressió opositora i bravates populistes que podrien estalviar-se Echenique, Iglesias i Rufián: que si “rabiosos”, que si “Bildu i Esquerra en la direcció de l’Estat”, que si “comença una de nova era”.

L’èxit de Sánchez és indiscutible, malgrat les factures a pagar, perquè, en el pitjor dels casos, prorrogaria aquests pressupostos de l’any 21 al 22 i el 23 convocaria eleccions. Una altra cosa són els costos polítics col·laterals. La sobreactuació d’Iglesias a l’escenari polític, com si fos el president d’Unides Podem, Bildu i Esquerra, afavoreix la sensació d’un president Sánchez en mans del seu vice; això alarma els seus propis ministres i fins i tot els que no el votarien mai però prefereixen veure’l estable abans que captiu. Dos excuses pal·liatives suggereixen en el seu entorn: “Ja veureu quan s’aprovin els PGE”, o “tranquils, que falten tres anys fins a les pròximes eleccions”.

Tot això succeeix, gairebé el mateix dia, en l’aniversari de la Constitució. Quaranta-dos anys, per fortuna, d’una norma de referència, encara que amb música desafinada i fets xocants: el rei emèrit errant, perquè aquí generava perjudici d’imatge a la institució; un conjunt de partits comandats per Iglesias partidaris no de reformar-la, sinó d’obrir una segona transició que alguns temen com l’inici d’una desintegració d’Espanya, i un grup d’exmilitars que en un xat parlen d’afusellaments enmig de grans elogis a Franco.

Els republicans més actius demanen que el rei Felip VI condemni la carta que li van enviar aquests exmilitars ja reconvinguts per la ministra de Defensa i el Jemad, l’autoritat militar. Com menys importància pública se’ls doni, millor, encara que cal prendre nota de qui són i què pretenen, com farà la Fiscalia.

Mentre la política s’aclareix, aprovats els Pressupostos Generals de l’Estat, la batalla fonamental és guanyar els Fons Europeus de Reconstrucció per recuperar una economia danyada per la crisi de la Covid i per canviar el teixit productiu. És la gasolina que el país necessita per remuntar, però la seua entrega la vol impedir la deriva autoritària d’Hongria i Polònia, països que rebutgen les limitacions que li imposa la Unió Europea. Atents al pròxim Consell Europeu del dia 10. Espanya hi acudeix amb els PGE aprovats i per tant, amb opcions. Però cal salvar el veto dels autoritaris. Com? L’eurodiputat Domènec Ruiz Devesa, un socialista de l’escola Borrell, estima que “el Consell ha de trobar una solució que no suposi cedir en el respecte a l’estat de dret per accedir al finançament europeu. Si hongaresos i polonesos mantenen el veto al pressupost multianual, el Consell hauria d’aprovar el Pla de Recuperació per majoria qualificada, emetre deute i amortitzar-lo dins del sostre de despesa de la Unió Europea”. Tot molt complex, però és possible.

Si tenir fons costa perdre democràcia a Europa, i si tenir majoria parlamentària a Espanya posa en risc la cohesió de l’Estat, tot s’hauria de revisar. Hi ha factures que són inacceptables.