Filomena, Covid i Trump: tempestes 3x1

Puja i pujarà la incidència de la Covid; neva per la tempesta Filomena, però després gelarà; i congelen la sang els fets de l’assalt al Capitoli a Washington el dia 6, amb milers de manifestants tractats amb deferència per una policia habitualment expeditiva. Són tres tempestes en una; és l’avís que deixen els deu primers dies del 2021 com a aperitiu d’un any que s’anuncia molt intens.

En la batalla de la pandèmia paguem ara la factura dels excessos nadalencs. Estàvem avisats. De la tempesta Filomena ja en vam rebre prou alertes, encara que ningú no esperava que fos la pitjor nevada en 50 anys. Però la tercera tempesta, la que va impulsar Donald Trump, va commocionar el món sencer pel seu simbolisme: una potent democràcia és amenaçada a l’interrompre’s la proclamació parlamentària del president electe per acció d’una turba encoratjada pel president sortint, en un acte de total irresponsabilitat.

No es podrà dir que aquesta sortida violenta, institucionalment, no estigués tan avisada com les altres dos tempestes. Mig any abans, a l’epíleg del llibre Ruptura, publicat per La Vanguardia, el professor Manuel Castells, actual ministre d’Universitats, advertia que “Trump no es rendirà així com així i la conseqüència podria ser un semicop d’estat en la democràcia més antiga del món”. Ho havien anunciat les xarxes, especialment les feixistes Gab i Parker; i fins i tot havien donat pistes sobre els plans de l’operatiu d’ocupació. Sembla que ho sabia tothom menys la Policia de Washington i la Guàrdia Nacional, que en altres protestes ha tingut intervencions decisives per controlar l’ordre. No ho sabien, o més aviat el mateix Donald Trump va bloquejar la seua intervenció. Dos hores després de l’assalt va arribar la Guàrdia Nacional; però perquè va ser activada pel vicepresident Mike Pence des del seu refugi als soterranis del Capitoli. Tot digne d’una sèrie de ficció.

A la commoció pels esdeveniments dels Estats Units, va seguir un xoc en gairebé tots els països en el qual alguns populistes es van desmarcar de Trump. La polarització excessiva alimentada per notícies falses i la irresponsabilitat en el maneig de les xarxes porten a aquests lamentables episodis. Que Twitter i Facebook hagin bloquejat el president en persona dels Estats Units pels seus continguts encoratjant la violència, és tan insòlit com revelador de la gravetat de la situació.

A Espanya la dreta va dir a Podem que el que ha succeït a Washington s’assembla molt a la mobilització Rodea el Congreso. Van respondre indignats però l’exdiputada de Ciutadans Patrícia Reyes recorda la pedrada que la va tocar. L’esquerra va dir a la dreta que l’acusació de “govern il·legítim”, amb la qual s’insulta Pedro Sánchez, és idèntica a la que Trump utilitza per no acceptar que ha perdut les eleccions. Steve Bannon, dissenyador d’aquestes campanyes, va assessorar Trump, Vox i Bolsonaro. I, a més, Catalunya. El director d’un diari català, amb vuit cognoms d’aquesta autonomia, ens comenta així els successos de Washington: “Això ja ho hem viscut aquí amb un assalt al Parlament i un president saltant-se la llei. Res de nou.” El desafiament segueix: no donin Trump, ni cap populisme, per acabat; ni tan sols debilitat. La crispació i la polarització són rendibles electoralment. Una amenaça.