La nevada ho va gelar tot menys la Covid

Si un viatger desinformat aterra a Madrid aquests dies deu pensar que la ciutat va patir una gran nevada un o dos dies enrere. Error de càlcul: dos dies, més una setmana. Així de descuidat està. La tempesta perfecta, primer de neu –la pitjor en mig segle–, seguida de temperatures extremes, ho va gelar tot. Tot menys la Covid, que avança desafiadora, i menys la tensió política que sempre bull, encara que nevi.

Aquesta vegada no es pot culpar els meteoròlegs perquè van clavar el seu doble pronòstic: neu com mai i fred polar. No val responsabilitzar-los, com algun polític ha fet. Si les autoritats que sabien d’aquesta alarma haguessin advertit divendres dia 8 al migdia que el millor era marxar a casa tancant fàbriques, oficines i comerços, alguns no haurien tardat dia i mig a arribar a la seua llar, ni setmana i mitja a recuperar el seu cotxe. Ara, les rogatives imploren una forta pluja que ens beneeixi i netegi els carrers intransitables, que són la majoria.

De moment, carrers gelats, hospitals gairebé saturats en les àrees Covid i en traumatologia, per efecte de les caigudes, i mig Espanya sota la neu, encara que els informatius nacionals se centrin en Madrid. Del medi rural amb prou feines se’n parla, quan ha estat tan castigat com la gran capital. A més a més, un panorama polític inestable. A Catalunya se suspenen les eleccions fins al pròxim 30 de maig, i ja es veurà, sobretot per refredar l’“efecte Illa”, que havia disparat les enquestes a favor dels socialistes. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, desconfiat, no va dimitir esperant que la convocatòria electoral es confirmés. En cas de fer-ho, en ser proclamat candidat, avui estaria en els llimbs. Ara viu un infern doble, el de les dades estremidores de la pandèmia i el foc dels adversaris que tant semblen tenir-li por. Les enquestes a Catalunya se la juguen perquè mesurar el fàstic és el més difícil. Fins i tot Puigdemont podria guanyar malgrat el seu desgast.

A Europa el panorama polític trontolla. A punt de dimitir el govern italià per efecte de la incontenible ambició de l’exprimer ministre Matteo Renzi. Ja ha caigut el gabinet holandès per un escàndol d’abús sobre 20.000 famílies immigrants a les quals il·legalment van reclamar la urgent devolució d’ajuts fins a portar-los a la fallida en molts casos. Una advocada espanyola, Eva González, filla d’emigrants extremenys, és l’artífex d’aquesta reposició de l’honor i de l’economia de tantes famílies fiscalment maltractades.

La inquietud se situa sobre el relleu de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que pot prendre un signe continuista, o bé més conservador, i sens dubte, a la presa de possessió del nou president Joe Biden, el dia 20. L’FBI detecta moviments de partidaris de Trump que potser podrien intentar un altre assalt al Capitoli i investiga si pretenien assassinar alguns congressistes. “Els assaltants eren gent normal tancada en una bombolla informativa”, va dir Lorenzo Milá al Foro Next Educación.

Trump es mostra menys combatiu, potser perquè li estan retirant concessions de l’ajuntament de Nova York, la qual cosa ressent l’economia del seu grup. N’hi ha més: algunes empreses no estan disposades a finançar candidats republicans tan intransigents com el president sortint, que ja ha anunciat que no assistirà al relleu del seu successor. Quin alleujament.