Trump ha abaixat el teló però la comèdia continua

No se sap encara si Donald Trump està acabat, tot i que hagi hagut d’abaixar el teló teatral i Twitter el deixés de moment sense públic. Però sí que sabem que el virus del trumpisme sobreviurà, i en alguns casos fins i tot amb una soca encara més radical i violenta. Grups de seguidors l’acusen d’haver-se rendit al final.

Extremistes a part, el trumpisme, mètode de fer política amb la mentida permanent i les xarxes socials com a motor de difusió, segueix ben assentat en gairebé tots els països, Espanya inclosa. Trump va batre tots els rècords: segons The Washington Post, en els seus 1.460 dies al càrrec va difondre 30.558 afirmacions falses o enganyoses, o sigui, més de dotzena i mitja al dia. Va ser el més avantatjat alumne del maquiavèl·lic Steve Bannon, el seu primer cap de gabinet, assessor electoral de Bolsonaro al Brasil, de l’extrema dreta europea i de Vox a Espanya. Recordin l’acusació de “tupinada” en la victòria de Pedro Sánchez i allò de “govern il·legítim” que encara canta l’oposició de dretes. Cofundador de Cambridge Analytica, l’empresa que va manipular electoralment en el Brexit, va ser indultat per Trump el seu últim dia per la condemna per frau a donants de fons per construir el mur amb Mèxic. Amoralitat en tots els fronts.

El món pren un respir amb l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca. Aquella mateixa tarda va firmar dotzenes de decrets reparant desperfectes: Els Estats Units retornen a la Conferència Mundial sobre el Canvi Climàtic, tornen fortalesa a l’Organització Mundial de la Salut i fan les paus amb la ciència al recuperar el doctor Fauci, assessor mèdic de la Casa Blanca: Trump el va arraconar perquè advertia del perill de la Covid quan ell preferia remeis casolans, com la broma d’ingerir lleixiu o pastilles detergents.

En el primer discurs de Biden hi ha un concepte nuclear: restablir l’imperi de la veritat. Fonamental per defensar la democràcia. Mentides i desinformació n’hi ha hagut sempre, però mai tants artefactes per difondre-les. I tampoc mandataris de patologia tan severa vulnerant la veritat. És la batalla més important que tenen les democràcies davant seu. Erradicar la mentida com a forma de govern és vital; i, segons advertia Mikhaïl Gorbatxov, també aturar la incontinència verbal que tants dirigents exhibeixen arreu del món. Facin mentalment la llista a cada país i quedaran esglaiats.

A Espanya destacaria en aquesta bigarrada relació, per mèrits especials en els últims dies, el vicepresident del Govern, Pablo Iglesias. Habitual creador de titulars polèmics per mantenir-se en l’escena mediàtica, l’assimilació entre l’independentista català fugit Carles Puigdemont i els exiliats del franquisme ha revoltat els hereus del republicanisme. “Els republicans van haver d’exiliar-se per salvar la vida després de defensar la legalitat democràtica, mentre que d’altres van escapar per vulnerar-la”, va afirmar la ministra portaveu, María Jesús Montero. Només la seua guàrdia pretoriana va minimitzar aquesta declaració d’Iglesias que tant va ofendre socialistes, comunistes i a organitzacions de la Memòria Històrica. Zapatero i l’alcaldessa Ada Colau van culpar el periodista –penós– i els independentistes catalans van celebrar la declaració que Iglesias es va negar a matisar. Silenci censor dels seus socis d’Esquerra Unida. Significatiu.