És urgent una vacuna antidisbarats polítics

La pandèmia de la Covid-19 amb les seues soques diferents avança desafiadora. Les vacunes es retarden. I per si fos poc, en paral·lel, bona part dels polítics fuetegen amb els seus disbarats en gairebé tots els països. Quan els científics concloguin les seues investigacions per immunitzar tota la població, haurien de prosseguir la feina fins a trobar una altra fórmula màgica per protegir l’ésser humà mitjançant una vacunació selectiva de líders polítics.

Si ja s’hagués disposat d’aquesta solució, no hauria caigut aquesta setmana, en plena pandèmia, el govern italià, afligit d’un atac agut d’ambició de l’exprimer ministre Matteo Renzi. A Espanya, si tinguéssim aquesta vacuna, Albert Rivera no hauria dinamitat el seu partit, Ciutadans, ni hauria negat al país la solució d’un govern estable de centreesquerra, facilitant l’accés de Pablo Iglesias a la vicepresidència. Ni Iglesias no compararia ara els pròfugs del procés independentista amb els exiliats de la dictadura franquista. Dir això és una ofensa a la dignitat republicana; fer-ho des del Govern, avergonyeix.

La setmana passada l’atzagaiada política es va apoderar del Parlament espanyol. Era imprescindible aprovar un decret per poder gestionar els extraordinaris fons europeus de recuperació, i la dreta del Partit Popular, més els independentistes catalans, van identificar que era el moment d’inflingir una severa derrota al govern de Pedro Sánchez. El perillós és que aquesta derrota posava en risc les perspectives de recuperació econòmica, però hi van votar en contra en un acte d’irresponsabilitat incomprensible. Al final, el que són les coses, la votació es va salvar contra pronòstic per l’abstenció de 52 vots dels ultradretans de Vox. Estupor generalitzat. I votants de Vox pensant que el disbarat és dels seus dirigents.

A Catalunya, el pròxim 14 de febrer, dia de Sant Valentí, eleccions aferrissades. Batalla entre independentistes i constitucionalistes amb guerres internes, a més, entre uns i d’altres. Com a novetats, la probable entrada de Vox al Parlament i el candidat socialista Salvador Illa, que ve de ser ministre de Sanitat en la pandèmia; aterra com un sedant en el desvari català que porta una dècada perduda de prosperitat i benestar a compte del procés.

Coincideix la campanya amb l’aparició del llibre Combate por la concordia. Cataluña en España, un proyecto común de futuro. Tot un programa cívic, com adverteixen títol i subtítol. Obra científica del catedràtic Roberto Fernández Díaz, exrector de la Universitat de Lleida i expresident dels rectors espanyols. Es tracta de recuperar el sentit comú i anteposar la convivència al fanatisme identitari. Afirma Salvador Illa que “mitja Catalunya necessita a l’altra mitja, encara que no pensi ni voti com ella”. Paraules conciliadores per a una societat fracturada.

La vacuna sedant als Estats Units, després de quatre anys de disbarats, es diu Joe Biden. Els partidaris de Donald Trump, que són milions, i els seus corifeus de l’extrema dreta europea i americana, proclamen que “Trump és l’únic president que no va començar una guerra”, amb la qual cosa eviten reconèixer que va establir les bases per a una guerra civil que tant de bo pugui evitar-se.

Repassin país per país i obrin llistes de polítics a vacunar. L’espècie humana s’ha de protegir també dels seus disbarats.