La nova guerra mundial es lliura amb vacunes

La guerra es feia temps enrere amb armes i després petroli; més tard amb préstecs financers i vetos a les noves tecnologies. Avui dia es lliura amb vacunes. Les grans potències, o són també científiques, o passen a segon pla. La pandèmia i la medicació per superar-la estan remodelant el mapa mundial. És un sisme geopolític que canvia influències i dependències a marxes forçades. Ara Rússia i la Xina pesen cada dia més perquè tenen vacunes per vendre, o fins i tot regalar. Països africans i americans miren amb esperança cap a Moscou i Pequín. A Zimbàbue, on han mort cinc ministres per Covid, i a d’altres excolònies britàniques, ja no els importa la Commonwealth perquè Londres no deixa anar una vacuna. L’Argentina aclama Rússia per haver convertit el país austral, amb èxit, en el principal camp d’assaig de l’Sputnik; és la vacuna per la qual comença a sospirar una Unió Europea que rep menys unitats de les contractades amb diversos laboratoris. Queda qüestionada l’eficàcia de la seua presidenta, Ursula von der Leyen, perquè la seguretat jurídica del que s’ha firmat presenta alguna esquerda.

Van aparèixer millors postors. Israel paga més i a sobre facilita informacions dels pacients que una restrictiva Llei de Protecció de Dades no permetria a altres països. Al golf Pèrsic les vacunes es paguen amb petrodòlars i hi ha ofertes turístiques per 50.000 euros que inclouen vols en primera, tres setmanes d’hotel de luxe, primera vacuna a l’arribar i segona dosi abans de la tornada. Mentrestant, Hondures o Panamà van rebre al principi ridícules remeses de vacunes, una cosa així com deu mil.

El Regne Unit estava en depressió perquè va sortir d’Europa definitivament fa unes setmanes amb la majoria de la població convençuda que era un error; però després d’acaparar totes les vacunes produïdes al seu territori, creix la idea que el divorci no era tan dolent. “És l’expressió màxima de l’ultranacionalisme del Brexit”, estima el professor Manuel Castells.

Al seu torn França, el país de Louis Pasteur, pare de la microbiologia moderna, se sent humiliada com la gran potència econòmica, nuclear i científica que creia ser. Perd la batalla davant dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, Rússia i la Xina. Sanofis no va poder treure una vacuna contra la Covid i el prestigiós Institut Pasteur abandona les investigacions perquè no era efectiva la seua proposta.

Alemanya envia personal sanitari a Portugal davant de la desbordada situació dels seus hospitals, on el 70 per cent dels metges estan infectats per Covid. Era exemple de control fins al Nadal i, per no prendre precaucions en la seua celebració, és el país del món amb més incidència. Hi ha trasllats de malalts greus, d’altres patologies, a Alemanya (també arriben des d’Itàlia) ja que és el país europeu amb més unitats de cures intensives. Galícia, a la frontera hispanoportuguesa, obre hospitals. Hi ha guerra, però també solidaritat.

Mentrestant, als Estats Units, Biden, hereu del desastre sanitari de Trump, té un pla per vacunar cent milions de nord-americans en cent dies quan tingui prou subministrament mobilitzant l’Exèrcit i la Guàrdia Nacional. Abans el gegant americà exercia de gendarme internacional i de benefactor. Ara la urgència és a casa. Amb el que sobri, a la nova guerra mundial.