Felip VI esquiva l'escac al rei

Qualsevol diria que és una partida d’escacs amb Felip VI a un costat del tauler i, a l’altre, una estranya coalició entre el populisme d’esquerra, independentistes i fins i tot el rei emèrit Joan Carles I.

Han estat dos setmanes molt complexes per a la Casa Reial, sobretot per la nova regularització fiscal del senyor Joan Carles, que res no assegura que pugui ser l’última. El tema de la vacunació de les infantes a Dubai és inoportú i sorollós mediàticament, però menor: allà es vacuna qualsevol turista, de la mateixa manera que els cubans reclamen visitants oferint-los la seua vacuna Soberana 02. D’aquí a divisar un “horitzó republicà”, com va dir el guionista Pablo Iglesias, que oficialment és vicepresident del Govern central, sembla precipitat.

El divendres 5 es va jugar una partida molt important al tauler de la factoria SEAT de Martorell, a Barcelona. La notícia industrial més important per a Catalunya en les últimes dècades: l’anunci de construcció d’una fàbrica de bateries per llançar la segona onada del cotxe elèctric.

Una iniciativa referent a Europa. Allà va anar Felip VI, acompanyat pel Govern, amb Pedro Sánchez i la seua ministra d’Indústria, juntament amb els grans empresaris.

(La fàbrica és una coalició entre l’Estat, Volkswagen, Iberdrola i ara s’hi sumen CaixaBank i Telefónica). Qualsevol autonomia amb despoblació, ansiosa per rebre inversions, o un país com Txèquia, anhelarien aquest projecte.

Però incomprensiblement va faltar la Generalitat. Pere Aragonès, el seu president, estava ocupat negociant limitar funcions a la policia autonòmica per exigències dels antisistema de la CUP.

Mentrestant, es captava una foto del més gran dels Mossos, el rehabilitat Trapero, quadrant-se davant del rei..

Era la notícia econòmica catalana més important dels últims anys, molt positiva, enviada al món després dels aldarulls continus que van portar el líder dels empresaris, Sánchez Llibre, a declarar fa uns dies que “Barcelona no pot ser la capital mundial del foc”. Dramàtic titular, però no menys patètica l’absència de la Generalitat. Estan per a una altra cosa: el tema identitari i la recerca de la república somiada. L’economia i la societat van a la cua.

Els empresaris catalans han dit: “Ja prou. Centrem-nos en la recuperació.” En un acte sense precedents, rebutgen la violència i recriminen als seus polítics que no governin. “Porten cinc anys de retard perquè es van asseure plàcidament a esperar per si l’afer del procés els aportava un millor règim fiscal i ara comproven el fiasco”, afirma una empresària del sector comunicatiu a Barcelona. Falta molt encara perquè a La Vanguardia, el prestigiat columnista Antoni Puigverd, sentencia: “Les classes mitjanes catalanes besen les pedres que trenquen els aparadors.”

Espanya està confusa: la pandèmia no s’acaba de superar, la crisi econòmica associada fa estralls, no es renova el Consell del Poder Judicial perquè el PP veta el nom del magistrat de la sentència Gürtel per la qual va caure Rajoy, les discrepàncies en la coalició governamental inquieten, uns quants partits s’alien per demanar que Felip VI comparegui al Congrés perquè les seues germanes es van vacunar a Dubai, assumpte d’Estat, com es veu. Tot confús però, en privat, un alt càrrec de Moncloa, malgrat que admet que aguantar Podem és esgotador, tranquil·litza així: “Els socialistes governem.” I podria afegir-se al diagnòstic de l’estabilitat: i Felip VI esquiva l’escac al rei.

Ara per ara..