Espanya despoblada: solució o revolta

El 31 de març del 2019, a Madrid, gran manifestació denominada Revolta de l’Espanya Buidada. Però aquell any amb prou feines es va poder avançar, per repetició d’eleccions i govern en funcions. El 2020

va esclatar la pandèmia. Mlgrat tot, Pedro Sánchez va complir la seua promesa electoral i va crear la Secretaria General per al Repte Demogràfic, amb un “històric” del moviment al capdavant: Paco Boya, exsenador socialista, que va presidir esMontañas (més de dos mil pobles) i també síndic de la Vald’Aran. Fins i tot presidents de Diputació del Partit Popular, com Manuel Baltar, creuen que és una excel·lent elecció.

Dos anys després d’aquell 31 de març, que ara vol ser declarat Dia Europeu de la Despoblació, a proposta dels senadors de Terol Existeix, es mira cap al següent bienni: o es concreten avenços, o les eleccions autonòmiques del maig del 2023 canviaran el mapa polític. I després les generals, amb risc de cantonalització.

L’Espanya rural sap que depèn d’ella mateixa per no col·leccionar més decepcions. Albert Rivera o Pablo Iglesias ja van defraudar; i els populistes de Vox estan només per l’aspecte l’ideològic, com els populistes nacionalistes al seu. Vegeu Catalunya: una dècada de mal govern, pendents del procés, i més de sis mesos sense president. Tot bloquejat perquè Carles Puigdemont exigeix que la Generalitat depengui del seu nou invent, el Consell de la República. Mentrestant, hi ha decadència econòmica i fins i tot despoblació al Pirineu català; com a la Sierra de Madrid i a tot Espanya.

Dilluns passat al Senat vam presenciar un diàleg fructífer, convocat per Next Educación per presentar el seu Estudi sobre la percepció d’avenços en el món rural, realitzat en col·laboració amb Fundación AXA.

Hi havia plataformes, administració local, periodistes de la Red Rural i entitats com Fademur o FEM Embalses. Davant, Pilar Llop, presidenta del Senat, amb un compromès discurs (es va notar que abans que magistrada havia estat jutge a Molina de Aragón i Sigüenza) i el Govern central, amb la seua vicepresidenta Teresa Ribera. Això pot canviar: hi ha interlocutor transversal –Repte Demogràfic– i fons, fins a deu mil milions.

Però per a projectes, tractors. Abstinguin-se caçadors de subvencions i venedors de fum. La clau és construir un territori rural intel·ligent i sostenible. Extremadura, Cantàbria, Lugo, Ourense, Zamora, Terol i altres territoris de l’interior ja tenen projectes transversals.

No volen quedar com a províncies subsidiàries de les més desenvolupades: els van donar les seues valls per a pantans; els entreguen l’aigua, aigua que tant necessiten per a regadius; els presten els seus boscos per purificar l’aire; i ara els seus prats per a energies renovables.

Tot això necessita una compensació justa, ordenada i urgent. Solucions o revolta, adverteixen. L’Espanya urbana, que va descobrint que depèn de l’Espanya rural per a la seua salut –canvi climàtic i refugi contra pandèmies–, a més de ser garantia de la seua alimentació, no pot ignorar un moviment popular que busca reequilibrar les pronunciades desigualtats territorials.

Davant del Congrés dels Diputats, el dia 31, les Plataformes van repicar unes campanes portades des de Santander. Presidien l’escena les campanes mudes del temple dels Jerònims.

Quan l’any que ve, o l’altre, repiquin, també a l’uníson amb les dels pobles, serà senyal que aquesta batalla comuna s’està guanyant. Sens dubte, millor solucions que revolta.