Més vacunes, més recuperació i menys crispació

Setmana de collita de grans frases, d’aquestes que reconforten. Però a la cara B de l’actualitat, política carregada d’insults i desqualificacions davant de les eleccions de la Comunitat de Madrid. El problema és que, tret d’excepcions, els mitjans de comunicació dediquen gairebé tot el seu espai als exabruptes de la cara B, i ignoren les frases inspiradores i les notícies esperançadores de la cara A.

Aquestes dos cares de l’actualitat es carreguen de contingut a la mateixa ciutat –“pongamos que hablo de Madrid”– i a la mateixa hora. “Traïdor”, “rata”, “feixisme”, “comunisme”..

hem sentit. Fins i tot a una empresa va treure la publicitat de “Per què no ens relaxem tots una miqueta?” amb què recomanava als candidats menjar pipes, riques en magnesi relaxant.

Per la seua banda, a l’assemblea de CEPES (l’economia social que suposa l’11 per cent del PIB i de l’ocupació) el seu president, Juan Antonio Pedreño, parlava de recuperació i de la creació de llocs de treball de qualitat. “Per a la Comissió Europea, el que succeirà amb aquest gran pla d’inversió és com el moment de l’home a la Lluna, però per a la nostra generació.” Ho havien sentit abans, o després, en algun mitjà? Aquesta assemblea de CEPES, amb empreses que la vicepresidenta Yolanda Díaz va elogiar per construir riquesa sense parar en un any tan difícil, va assistir complaguda un excel·lent discurs final del president Pedro Sánchez.

En mitja hora, parlant de recuperació, transició ecològica i cohesió territorial, va dibuixar un altre món carregat de futur, justificat amb xifres, que no té res a veure amb l’esbronc polític habitual. “Com més avança la vacunació, més progressa la recuperació”, va insistir Sánchez abans de desgranar l’aplicació dels fons: cent nou inversions diferents i cent dos reformes. Amb l’estructura obsoleta a l’Administració pública poc s’hi pot fer. Va apostar per “lideratges compartits, col·laboratius i cooperatius, com els valors que inspiren l’economia social”.

Un dia abans, convocats per Fademur (Federació de Dones Rurals), Ruraltivity havia estat una festa d’iniciatives emprenedores. La creació de negocis, i per tant de llocs de treball, al món rural és clau en la recuperació de l’Espanya interior en les seues justes demandes de desenvolupament que les circumstàncies els van negar durant més d’un segle.

L’activitat emprenedora és excel·lent notícia econòmica i també demogràfica, perquè fixa població al territori; i fins i tot cultural, perquè combat la idea que els pobles són retard i només la ciutat progrés. “No dignificar el medi rural com l’urbà és imperdonable”, declarava Beatriz Corredor, presidenta de Grupo Red Eléctrica, al documental Dos años después de la Revuelta de la España Vaciada, realitzat per Next Educación i estrenat aquesta mateixa setmana.

I així podríem seguir. Afortunadament hi ha una realitat paral·lela carregada d’optimisme i activitat que contrasta amb la crispació i la sobreactuació soferta en vigílies electorals. Esperàvem un 2021 sense eleccions i ja en sumem dos, les catalanes del 14 de febrer –82 dies porten els independentistes sense formar govern– i les madrilenyes del 4 de maig. No s’han de fer il·lusions perquè, a la tardor, són capaços de convocar-les a Andalusia, amb la qual cosa les tres autonomies més poblades –gairebé 23 milions de persones– haurien passat per les urnes. S’imaginen un país en què la política caïnita deixés treballar l’empresa i la ciutadania?