Només l'Espanya despoblada genera consens

Facin la prova d’una cosa impossible en aquesta atmosfera irrespirable d’enfrontaments polítics: busquin un assumpte d’interès públic sobre el qual reunir, per consensuar acords, dirigents de tots els partits i tendències, de totes les administracions (central, autonòmica, provincial i local), amb presidents d’ara i d’abans, i citin-los enmig de l’Espanya gairebé desertitzada, en una ciutat sense aeroport, sense AVE, ni trens regulars freqüents. Els diran que això és utòpic.

Doncs existeix una excepció: el repte de la despoblació tractat en la reunió de divendres passat, 28 de maig, a Sòria, convocat per El Hueco. Admirable.

Ser allà per veure, i veure per creure. Hi van assistir el president del Govern, amb la vicepresidenta Ribera i la ministra Belarra, el líder de l’oposició; els portaveus del PNB, Ciutadans i Terol Existeix; les presidentes de Navarra i La Rioja, l’expresident del Govern Zapatero, el president de Castella i Lleó, a més de les autoritats locals i provincials.

Els únics no polítics convidats a intervenir-hi van ser alguns empresaris i emprenedors, i la meua modesta persona per l’autoria del llibre La España despoblada. No hi eren –les úniques absències– els nacionalistes catalans i la ultradreta de Vox, potser perquè no els van convidar.

Cinc hores llargues de paraules relativament coincidents o complementàries. Reforç de l’esperança que alguna cosa canviarà molt aviat a l’Espanya rural, desatesa des de fa més d’un segle per l’Espanya política, bàsicament urbana.

Només aquest assumpte genera consens quan, a la fi, després de dècades, s’ha aconseguit incorporar a l’agenda política. No es va firmar res, malgrat que es va reclamar un pacte d’Estat; però va quedar clar l’esperit i la disposició a donar-li suport.

Només va desafinar alguna nota, quan Pablo Casado va aprofitar el micròfon per anunciar que el seu partit es mobilitzarà amb firmes al carrer contra el probable indult als independentistes catalans. Una part del públic es va incomodar perquè no era lloc apropiat per a l’anunci.

També Casado va criticar que Pedro Sánchez hagués viatjat fins allà en helicòpter però això, al cap i a la fi, subratllava que cal millorar trens i carreteres en l’Espanya interior..

El més nou en la reunió ho va protagonitzar amb paraules assossegades però molt valentes l’expresident del Govern Zapatero. Va intervenir gairebé al final per destacar que allà no s’havia parlat d’immigració i sense nous habitants no serà possible guanyar la batalla de la despoblació.

“Em van criticar molt quan vaig regularitzar set-cents mil contractes de treball a immigrants però es va crear riquesa: ara cal fer el mateix”. “Deixem-nos d’hipocresies: si acceptem immigrants que cuidin els nostres avis, netegin cases, o treballin en la construcció i altres sectors, hem d’acceptar la convivència amb ells encara que no tinguin el mateix color de pell, o no parlin la mateixa llengua”.

És elemental, però ningú no ho havia dit així de clar. “Ha estat el discurs que més m’ha impressionat”, va destacar Joaquín Alcalde, artífex d’aquesta reunió que va convertir Sòria per un dia en capital de l’Espanya despoblada.

Ara falta passar de les promeses a les realitats. Hi ha una xifra d’inversió preparada (10.000 milions d’euros procedents de la Unió Europea) que seria imperdonable no administrar amb encert. Oportunitat única per corregir errors històrics, generadors de tanta desigualtat territorial.