Els indults fracturen l'independentisme

Si es busseja en el debat dels indults als independentistes que es desenvolupa en la superfície, s’aprecien estampes molt interessants reservades per al món submarí de la política. En l’última setmana, que va començar amb un “tots contra Pedro Sánchez” per la seua determinació de concedir els indults, malgrat que limitats i condicionats, alguns barons històrics del PSOE com Felipe González, José Bono o l’extremeny Guillermo Fernández Vara van moderar la seua oposició inicial a la decisió del Govern.

Alhora, barons del PP amb comandament, com l’andalús Moreno Bonilla, el gallec Núñez Feijóo i el castellà Mañueco es desmarcaven de la concentració a la plaça de Colón contra la mesura. Saben llegir la seua pròpia història: Aznar, des del Govern, va ser el campió dels indults, majoritàriament molt poc discutibles.

La carta des de la presó del líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, acceptant l’indult i mostrant la seua disposició al diàleg assossegat, ha contribuït a aquest canvi de posicions que augura una etapa amb menys enfrontaments entre Catalunya i Espanya. En contraposició, es disparen les tensions en el bloc independentista. Esquerra, que ja presideix la Generalitat, la qual cosa no succeïa des de la Segona República, sembla haver-se decidit a fer vida política pròpia, sacsejant-se el temor reverencial de l’expresident fugit, Carles Puigdemont.

Dins del seu partit, Junts per Catalunya, els talibans de Puigdemont assetgen per tebi el seu secretari general, Jordi Sànchez, que també serà indultat. Els indults divideixen l’independentisme, clarament. Ho va explicar sense embuts Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana: els indults, va dir, ens divideixen i ens debiliten en l’escena internacional perquè reforcen la imatge d’una Espanya dialogant. Els considera una mesura intel·ligent del Govern espanyol, nociva per a l’independentisme i que “deixa fora els exiliats”.

Amb Puigdemont descol·locat davant de la mesura de gràcia, la ministra de Podem, Ione Belarra, li va llançar un cable demanant que pugui tornar sense ser arrestat. En qüestió de minuts, la portaveu María Jesús Montero, socialista, va puntualitzar: “Puigdemont ha de ser posat a disposició de la Justícia.”

Mentre un nou clima polític distès s’obre pas, el Cercle d’Economia català prepara la seua setmana anual de reflexió titulant-la La gran reconstrucció. Hi assistiran Pedro Sánchez, Pere Aragonès, el rei Felip VI i el president de Corea del Sud.

Els empresaris catalans demanen que Madrid deixi d’actuar “com un aspirador econòmic”, aprofitant el factor capital de l’Estat. És només part del problema.

La conflictiva política catalana és la que ha vingut actuant com a centrifugadora d’inversions. L’última decisió que ha decebut ha estat l’elecció de Màlaga, en comptes de Barcelona, per part de Google per a la construcció d’un centre d’excel·lència per a ciberseguretat.

Són 650 milions d’inversió. I Amazon ja va triar tres localitats aragoneses per situar la seua “regió” del sud d’Europa en una operació que generarà més de mil llocs de treball qualificats.

El dany reputacional a Catalunya infligit pel procés tardarà força temps a cicatritzar. El problema no és només que empreses i bancs marxessin, sinó que les que normalment havien d’arribar no arribin en molt de temps. Per això el Cercle d’Economia prova d’evitar el declivi aprofitant el nou clima polític. L’esperança és el combustible bàsic per a “la gran recuperació” que promou l’entitat, ara presidida per Xavier Faus.